Y THE LAST MAN

La sèrie que he estat veient aquests darrers dies ha estat "Y, the last man", una sèrie amb aquelles trames que semblen acompanyar-me sovint en els meus gustos. Un desastre misteriós (apocalíptic) fa que morin tots els mascles de la terra, siguin animals o persones. Només queden les dones en una nou ón molt diferent de portar, i ens trobem com no, amb aquelles lluites entre diferents persones per tal de sobreviure en un futur que clar, teòricament, té un punt i final. He perdut el compte de quantes pelis o sèries he vist on els humans han de començar en un un nou món, amb noves regles i nous sistemes, i sempre amb el risc de perdre la vida. Els dilemes que es produeixen i els intents de sobreviure, pels desastres provocats per meteorits, guerres, zombis o virus, tenen un no-sé-què que em distreu. Algun dia algun psicòleg o psicòloga m'hauria d'explicar el motiu.

Total que quan finalitza el primer capítol, el planeta es queda sense mascles i les dones han de liderar el nou món, Lluites internes de poder en el món de la política, bandes de dones que miren de fer-se fortes encara que sigui trepitjant les altres dones (aquests moments em recordaven als diferents grups que lluiten a The walking dead, perquè és clar, gairebé tot ja està inventat). I sorprèn que, entremig de tanta femella i empoderament femení, resulta que el títol de la sèrie (basada en un còmic) així com bona part de la trama se centra en l'únic home supervivent. ja té nassos que, en un planeta habitat només per dones, milers de milions de dones, el protagonista principal sigui l'únic home. Evidentment, ho hem d'agafar com el fet extraordinari que és, però també hauria estat interessant, tot i que llavors ja seria una història diferent, ja no seria aquesta, què passaria si no en quedés cap, d'home. Perquè trobo que en això hi aprofundeixen molt poc, i seria motiu de molt metratge i molt debat. què passaria? S'entén que a mesura que les dones anessin morint, s'acabaria l'espècie humana, no? Segurament anirien per les reserves d'esperma dels bancs, però després què? Naixerien nens, o només nenes? Desconec si el còmic segueix aquest camí o es queda en la superficialitat del moment. I una cosa que m'empipa és que potser no ho sabrem, ja que per ara, no hi ha dines per fer la segona temporada. Així, després d'aquests primers deu capítols, ens quedem sense saber ni com continua ni qui és el final. Mecatxins del tot! No acabo d'entendre que es facin temporades i més temporades de sèries absolutament anodines i intranscendents, i ara que n'hi ha una que promet, aquesta resulta que no segueix. No ho entenc, la veritat...

Amb això estic dient que la sèrie aprova el meu examen particular. Tot i tenir els seus moments d'altibaixos, el cap et pota més enllà del què t'ofereix la sèrie i per tant et desperta coses. Ha estat interessant, entretinguda i emocionant de seguir, on les diverses trames van tota l'estona allunyades l'una de l'altra i al final comencen a coincidir en un moment determinat. Per tant no ha seguit el camí de la segona temporada de Walking dead world beyond, que després dels dos primers capítols, per ara he decidit deixar-la perquè m'estava avorrint i fet dormir. Aquesta sí que no em sp greu que no continuï.