Un cop fet això, i tancada una etapa, ja que justament aquesta darrera, Logan, veu el final del pocs x-men originals que quedaven, s'ha d'entendre el significat del títol d'aquesta entrada. Un bon embolic. Han anat fent pelis, i personatges, com han fet e altres universos, però quan han volgut unir-ho tot per donar un sentit global, els ha quedat orfe per moltes bandes. Així com la megahistòria dels Avengers, ha quedat força ben soldada, tot i que podem trobar escletxes, a la saga dels X-men, hi ha més forats que línies clares. Segur que alguns dels més aficionats et poden explicar el lligam, i el com i el perquè de tot el què passa. Però és evident que s'aguantaria per un fil molt primet.
Les tres primeres, les originals, són excel·lents (al meu gust, és clar). Quan van voler fer la segona línia temporal, al principi encara, però a mesura que avançaven, es tornaven insulses i avorrides. Paral·lelament, les històries de Wolverine, que anava una mica per lliure, i que després ho volien lligar tot. Però és cert que al final no tens clar quina és la línia bona i quina la paral·lela, si uns estan vius o morts o què dimonis ha passat. Després a sobre, apareix una nova pel·lícula bolet com The new mutants, i després fan la sèrie de The gifted, que també ho volen lligar fins que se'ls acaben els diners i decideixen no continuar-la. Un despropòsit total.
Pel què fa a les de Wolverine, i concretament aquesta darrera. Logan, el què m'ha sorprès més és l'excés de sang. A les lluites, els atacs amb les urpes van acompanyades d'unes quantes esquitxades que al meu parer, són totalment innecessàries. No sé quin és el motiu de fer les lluites tan gore.
Així, vist tot plegat, de tant en tant repescarem les originals i poca cosa més. Fins que al estudis de cinema i els seus buscadors d'or vulguin seguir exprimint el món mutant, que segur que faran tard o d'hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada