Finalment ha caigut el primer blockbuster de l'estiu. Havia de ser el capítol final dels Vengadores, però no coincidim en horaris i cinemes. Així que l'escollida ha estat la ? part de la saga dels X-men.
La manera de fer les pel·lícules d'aquest grup de mutants és estranya, per no dir caòtica. La primera de totes, quan el cinema de superherois encara no havia explotat, va ser una sorpresa molt agradable dins les pel·lícules d'aventures (com ho va ser també Spiderman). Van realitzar-ne tres parts, amb una tercera molt discutida però sentenciant. Llavors Hoollywood ja havia vist que això dels súperherois era una mina d'or. Primer van ser preqüeles d'en Wolerine, aprofitant la tirada d'en Hugh Jackman, i de cop, van veure la llum. En una altra de les sagues mítiques, Star Trek, havien ideat com allargar-ho: una pel·lícula on hi hagués un trencament a l'espai-temps que creés una realitat paral·lela que substituís a tot el què ja havíem vist. Ho explicaven molt bé a "Regreso al futuro".
Així que patapam! Un joc de mans i ja tenim preparades una sèrie de noves pel·lícules per allargar el filó, amb els protagonistes rejovenits i preparats per viure les seves aventures com si res hagués passat abans. La pregunta de sempre en aquests casos: Calia? I la resposta de sempre: NO. Però Hollywood vol fer calaix, així que endavant! Sense arribar a ser l'embolic gegantí i encreuament de pel·lícules diferents que ha fet amb Avengers, déu n'hi do l'embolic que et fas, perquè ja no saps si els personatges que surten són bons o estan fingint perquè t'emboliques amb la sèrie anterior, i ja no saps què has vist i què no has vist.
Ara bé, si analitzem la pel·lícula com una entitat individual, sense lligams amb altres, obtenim dues hores d'entreteniment pur, de lluites, traïcions, emocions, dolor i molts efectes especials. Es veu que ha estat un fracàs com a peli a tot el món. I és que realment, inclosa dins la saga, no encaixa massa els gir de guió. Però com a peli per passar l'estona, l'objectiu està més que assolit. Les aventures d'aquest grup de mutants, que es troben sempre a la finíssima línia entre salvadors del món i monstres pels ulls de la gent, tenen encant i gràcia. Són personatges de ficció molt arrelats i ben identificats.
Atenció, spoilers: Hi ha un moment força interessant en els temps que corren quan la Raven li diu al professor Xabier, que són les dones qui els estan sempre salvant el cul, i que caldria dir-se X-women i no X-men. És un moment divertit però que la deixa caure ben deixada- ara bé, tot aquest discurs se'n va al no-res quan al final de la peli veus el destí de dues d'aquestes X-women...
Dir finalment que m'he quedat amb les ganes de repassar les pelis de la saga per tal de recordar on vaig perdre el fil i on se situa el canvi en la línia dels fets, a veure si m'aclaro una mica. Mentre no ho faci, distracció i diversió assegurada.
PD. Què hi feien nens petits (5 anys) a la sala? Flip per es tub amb la incompetència d'alguns pares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada