de reconèixer que a les darreres entrades d'aquest blog, he començat a utilitzar paraules sense l'accent diacrític.
L'Institut d'estudis catalans va decidir de manera poc encertada, eliminar la gran majoria d'aquests accents i reduir-los només a quinze, amb l'excusa de què els eliminats, pel context de la frase ja es podia saber quin era el significat de la paraula. És evident que en molts casos així és, però no es pot di que sempre funcioni el sistema del context.
D'aquesta manera, tenim clàssics dels diacrítics com dona, soc, net, vens, os, i molts d'altres que els hem d'escriure sense l'accent. La norma va sortir fa tres anys, i durant aquests tres anys he seguit utilitzant-los (de fet, l'Institut dona de temps fins el 2020 per combinar les dues formes). Aquesta tossuderia m'ha portat algun conflicte a nivell laboral, amb persones que no ten cap empatia cap als diacrítics i van abraçar la decisió de l'Institut sense plantejar-se res més. Els que estimem aquests accents, hem seguit utilitzant-los anant contra-corrent (res sorprenent en el meu cas). Però crec que ha arribat l'hora de començar a desenganxar-se. No hi ha res a fer, i caldrà acostumar-s'hi.
Quan he començat a fer servir aquestes paraules sense l'accent se m'ha fet tan estrany... però què hi farem, no? Cal dir que si hi hagués la mínima possibilitat que la resistència pogués provocar la marxa enrere d'aquesta norma, seguiria llitant, però per una banda, després de tres anys, sembla que això no passarà; i per l'altra banda, hi ha altres lluites més globals... Potser cal perdre una batalla per guanyar la guerra, tot i que siguin batalles tan diferents entre elles...
Així que adéu accents! ai no!!! Adeu accents!! Ostres, com costarà això... 😓
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada