LA PETITA GRAN PASSA

El 20 de juliol de 1969, jo no hi era. Ni en els pensaments de mons pares. I encara que hagués estat en
els següents anys, al ser petit, segur que ara mateix tampoc me'n recordaria, com recordo altres fets històrics (allò que deu tenir un nom, això de recordar què feies i on eres en el moment que t'assabentes d'un fet transcendental; per cert, un dia podria fer-ne un recull, d'aquests moments).
Sigui com sigui, avui fa 50 anys que dos dels tres tripulants de l'Apolo XI van posar els peus damunt la lluna. Amstrong, Aldrin (i Collins, que pobre, no la va trepitjar, però sense ell no haurien tornat) van tenir tot el món amb l'ai al cor veient la seva gesta. Ara penso en un paral·lelisme, i és que si algun dia la matinada, es retransmetés com algun ésser humà trepitja Mart, i segur que estaria despert veient-ho. Per tant, em puc imaginar la tensió, el boom, l'expectació d'aquesta fita.
Realment, és curiós pensar com s'ho van fer amb la tecnologia que hi havia llavors, sabent la que hi ha ara. Doble mèrit, no, deu mil vegades més de mèrit per ells i elles, els i les que ho van fer possible! Quin moment... I la frase històrica, "Una petita passa per l'home, un pas de gegants per la humanitat". No sé si la tenia pensada, li van escriure o la va improvisar, però és ja una de les deu frases més emblemàtiques de la nostra història.
Penso en els astronautes que van tornar la lluna després. Algú podria dir el nom d'alguns d'ells? Pobres...
Per altra banda, encara hi ha gent que apareix dient que no està demostrat que arribessin. La darrera, un política del PP o de C's, ara no ho recordo (si fa no fa, són el mateix), dient que si fos veritat, perquè no hi han tornat? Demostra força ignorància. Primer per, com deia, pels altres viatges que també van arribar a la lluna, i segona perquè si segueix el tema de la descoberta espacial, potser aprendrà algunes coses mes enllà de la Guerra de les galàxies.
Com que els mitjans i els museus ja ens fan un recull del més important d'aquesta efemèride, amb dades oficials, fiables i serioses, jo he volgut recordar les pel·lícules o històries que m'han portat a mi a la lluna, que tot i la proximitat, tampoc en són tantes...
Cal començar, és clar, amb Hergé i Tintín, amb el seu aterratge a la lluna i el seu coet emblemàtic. Amb tots el respectes, és clar, pel mestre Jules Verne i la seva obra "De la terra a la lluna". A partir d'aquí, podem parlar de 2001, Capricorni U (que promou la teoria de la conspiració que comentava més amunt), Aterriza como puedas 2 (i tant!), i sense arribar-hi, però molt relacionada, Apolo XIII (que darrerament no paren de fer-la a totes les cadenes... per què serà? 😉)