dilluns, 8 de juliol del 2019

PRONÒSTIC CONFIRMAT

Després d'un mes de partits, s'acaba el mundial de futbol femení més seguit de la història. Els estadis
no han estat plens del tot en alguns casos, però es veu que l'audiència televisiva i l'aparició als mitjans de comunicació han estat per fi, dignes d'una competició d'alt nivell com aquesta. Ara veurem si finalment s'ha fet el canvi de xip necessari per tal que això ja sigui un fet d'allò més normal.
Pel què fa a l'aspecte purament esportiu, s'han confirmat tots els pronòstics i la selecció dels USA s'ha proclamat de nou campiona del món. Van venir per a això, i ho han aconseguit. Mèrits, molts. Físicament encara estan un o dos nivells per sobre de les altres seleccions, tot i que ja no és com fa quatre, vuit, dotze anys, en què estaven deu graons per sobre. Les seleccions europees han treballat molt i han aconseguit acostar-se a la gran potència futbolística i fent-la suar per aconseguir el títol. Excepte el 13 a 0 del partit contra Tailàndia, els altres ha hagut de bregar força. Vuitens, quarts i semifinals van guanyar només per 2 a 1. Contra Espanya, a més, els dos gols de penal, cap de jugada. I a la final, contra Holanda, no van aconseguir marcar fins passada una hora de partit!!! Estaven acostumades a fer el primer gol abans del minut 12! Mèrit de la selecció taronja, tot i que va ser l'únic mèrit... ja que no van fer massa cosa més. Diguem que una victòria de les holandeses tampoc hauria estat justa en aquest mundial. No han jugat massa bé, no han estat de les millors, però han tingut la sort de quedar en un quadre d'eliminatòries més fàcil que l'altra. Els USA han hagut d'eliminar França i Anglaterra, les dues seleccions que han fet ombra a les nord-americanes. Hauria estat més lògic veure una final entre aquests equips, però l'atzar de les eliminatòries ho va impedir.
Sigui com sigui, USA campiona, i me n'alegro bàsicament per la seva capitana, Rapinoe, defensora dels drets de les minories que l'ha dut a enfrontar-se verbalment al Donald Trump i guanyar-se enemics per dir el què pensa. Serà interessant veure la rebuda de l'equip aquesta setmana...
M'hauria agradat que guanyés Holanda bàsicament per la Martens, a veure si això l'animava i ens començava a mostrar les seves grans virtuts al Barça. Però no va fer gran cosa. Anglaterra hauria estat una bona campiona per l'esforç i el joc desplegat, així com França (però en segon terme, clar...) Han decebut Alemanya i Japó. Han sorprès Suècia (tercera!!!) i Itàlia.
A nivell individual, les premiades han estat la mateixa Rapinoe, Lucy Bronze (Anglaterra) i Rose Lavelle (USA). Podríem afegir moltes més, fins i tot una Graham que s'ha convertit en el primer fitxatge del Barça femení per la propera temporada, tot i que estaria bé veure alguna més de les figures mundials a l'equip català l'any que ve. A veure si tenim alguna sorpresa (tot i que no ho crec amb aquesta directiva de pixarrí que tenim).
Per cert, a nivell de la porra familiar que havíem fet, molt bé. Havia posat: 1-USA, 2-Holanda, 3-Japó i 4-Anglaterra. Déu n'hi do!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada