SPIDER-MAN FAR FROM HOME

Acabem finalment la ronda de blockbusters de superherois d'aquest estiu amb la nova pel·lícula d'Spiderman (una mica ja en tenia ganes...) De l'Spiderman n'he parlat unes quantes vegades en aquest blog. Sempre he pensat que les primeres que es van fer, amb en Tobey Maguire i la Kirsten Dunst, van ser una mica la llavor de tota la dèria que ha vingut després amb aquest tipus de personatges. Entre que era entretinguda i combinava a la perfecció l'humor amb l'aventura, es va convertir en el tret de sortida de moltes de les pelis de superherois que han vingut després. En el cas de l'Spiderman, després de les tres pel·lícules originals, degut a embolics hoolywoodienses, l'equip no continuava, així que van fer sues pelis noves començant de zero una altra vegada. Eren força dolentes venint d'on veníem, i allà es van quedar. Però enmig de a febre Marvel i Avengers, van decidir recuperar el personatge amb unes connotacions una mica diferents, sent en Peter Parker un adolescent pre-universitari. Això donava molt de joc per la banda tant Parker com heroi. A més, ja el van introduir amb l'Iron Man, i va participar en les pelis de la trama dels Avengers fins que desapareix amb l'snap de Thanos.
Està clar que si hi havia una nova peli, és perquè l'embolic de Thanos se solucionava d'alguna manera. Aquí se'ls va colar un spoiler de mala manera. Però bé, sigui com sigui, ja he vist aquesta peli i compleix de nou les expectatives creades. Comença la trama just després del final d'End Game, així que si no has vist aquesta peli d'Avengers, et trobes amb un spoiler de dimensions descomunals. El film torna a combinar de manera magistral els tocs d'humor amb l'aventura, i gaudeixes de l'espectacle de desconnexió de manera fantàstica. Al personatge, tot i segir sent un noi d'institut, al final li acabes agafant "carinyo". Cal dir però, que la resta de personatges estan una mica desdibuixats. També se'ls ha volgut posar la versió comèdia però no se'n surt tan bé (Fury, MJ...). La trama té lloc per molts indrets d'Europa (Venècia, Alps, Praga, Berlín, Holanda, Londres...) i això fa que vagin passant les seqüències per davant com si estiguessis en un buffet lliure. Tot molt clar, però aquesta insistència en fer passar el grup de l'escola per tots els llocs on hi haurà desastres, encara que estigui provocat (ja sigui per Shield o pels dolents) arriba un moment que embafa una mica. També és veritat que la història és més típica de Capità Amèrica, Home de ferro... que no pas de l'Spiderman. Desconec si la intenció de Marvel és convertir-lo de totes totes en un Avenger o deixaran que troni a solucionar problemes més al seu abast. Però sigui com sigui, tot molt bé (molt millor, per exemple, que la Capitana Marvel, i fins i tot, la darrera d'X-men).

I com ja és tradicional, no pots marxar del cinema sense esperar que aparegui alguna seqüència més després dels crèdits. I així és. Una escena que obre la porta a la tercera pel·lícula individual de l'home aranya, amb sorpresa incosa (per ell).