LA DESAPARICIÓ DE L'ANNIE THORNE

No fa ni un any que vaig llegir L'home de guix, de C.J. Tudor. La valoració que en vaig fer va ser rànking de llbres del 2018 (el primer de temàtica intriga).
força bona, sent el 4t classificat en el
Per aquest motiu, quan feia la tria de llibres per l'estiu, no ho vaig dubtar gens quan vaig veure La desaparició de l'Annie Thorne, una nova novel·la que barreja misteri, paranormal i trauma infantil.
En alguns aspectes, els dos llibres tenen certes similituds, com el fet de trobar-nos uns personatges que es retroben al poble on van viure de petits (de fet, torna un, els altres no s'han mogut), i que pels motius que siguin, han de remoure el passat per un fet traumàtic que van viure anys enrere. En aquest cas, en Joe Thorne arriba al poble on van morir el seu pare i germana en un accident, temps després de què l'Annie, que així es deia la germana estigués desapareguda 48 hores i mai se sabé què havia passat.
Bé, mai mai, tampoc, perquè a mesura que anem avançant les planes, es van fent flashbacks i vas llegint què els va passar. Un dels temes que apareix en aquest llibre i que també m'ha remogut per dins ha estat el bullying i la seva repercussió en les persones que el viuen, les que ho contemplen, les que ho permeten i les que miren cap a una altra banda. Tot i ser una ficció, sempre que apareix aquest tema, se'm remou alguna cosa per dins i em pregunto què es pot fer des de l'escola per prevenir i/o lluitar contra aquesta xacra.
El llibre, molt bé. L'he engolit ràpidament, sobretot aquests últims dies, en què la necessitat de saber el perquè de tot plegat, saber què havia passat, el perquè em guanyava i m'ha fet treure estones d'on fos per tal de seguir llegint. Com sempre, aquest fet és indicatiu de l'interès que m'ha generat. També hi ha el seu o seus moments de sorpresa que et donen un gir total al què t'havies imaginat, de manera que li dona més valor a la lectura, ja que fuig una mica del tòpic habitual. Tot i que la figura del protagonista addicte a la beguda comença a ser molt repetitiu en aquest tipus de novel·les. No sé si els escriptors d'aquest tipus de gènere tenen alguna relació especial amb aquest tema, però sorprèn o podem dir que és una de les poques coses que et fan dir: cal?
Sigui com sigui, comença molt bé l'estiu lector, a veure si seguim a aquest nivell!