dimecres, 23 de desembre del 2020

CHRISTOPHER ROBIN

Sorpresa, sorpresa... Sembla que un Nadal gairebé confinat pot portar-nos a veure un grapadet de pel·lícules per passar els dies. Hi haurà encerts i desencerts. I per molt estrany, infantil o patètic que quedi, Christopher Robin es troba dins el primer grup.

Winnie the Pooh mai ha estat uns dibuixos que hagi vist, seguit o interessat. Sempre m'havien semblat extremadament simples. Anys més tard, amb les diverses etapes del MEC tampoc mai hi hem acabat d'entrar. Però quan repassant pel·lícules per veure vam trobar aquesta que ens ocupa, la vam desar amb la llista de pendents. Hi havia "no-sé-què" que me la feia tenir allà, esperant el seu moment.

I finalment ha arribat. I ho he entès. Si no vaig ser mai un fan d'aquest osset i els seus amics, no era per l'infantilisme, sinó al contrari. Segurament va ser perquè no els entenia. Resulta que darrere de cada un d'aquest personatges hi ha una filosofia de vida. les frases que deixen anar i els diferents caràcters que representen els personatges són un exemple per parlar de la vida. M'he quedat de pasta de moniato. Acabada la peli, he fet allò que faig de vegades quan m'ha picat la curiositat, fer recerca per sant google, i clar, què he trobat? Pàgines i pàgines dedicades a les frases de Pooh. Increïble.

L'argument de la pel·lícula no aporta cap novetat. El nen que quan creix i es torna adult, oblida tots els seus amics d'infància, el joc, la imaginació, i només pensa en la seva feina, oblidant la família. La reaparició dels seus amics de quan era nen farà que torni a viure com abans i recuperi la il·lusió. Per aquesta banda, res de nou, ja ho hem vist abans. El què és diferent, és aquest ós ingenu, innocent, i sí, en podríem dir "tonto". I és en aquest babau que trobem grans frases per pensar, i que posen sobre la taula la importància de l'avui, de la felicitat, de la senzillesa per sobre de qualsevol altra cosa. I imprescindible la veu original i el doblatge, claus en gaudir-ne.

He recuperat algunes frases o diàlegs que els he torbat genials, la veritat. I com deia, m'és igual que em titllin de sensible o cursi. 

"No fer res, sovint et porta al millor d'alguna cosa"

"Em vas acomiadar?"

"- Quin dia és avui? - És avui. - Oh el meu dia favorit! - I el meu.... -Ahir, quan era demà, era massa dia per a mi."

" No trobava a ningú, ni tampoc trobava a algú... I això que els buscava als dos..."

"- La teva escala està trencada. - Això no és una escala, és una prestatgeria! - Ah, això explica perquè no serveix per pujar-hi."

" La gent diu que no hi ha res impossible, però jo faig res cada dia."

"- La vida és alguna cosa més que un globus i mel. - N'estàs segur?"

Segurament em deixo frases més interessants que aquestes, però són una bona mostra del què hi pots trobar.

"Algunes persones es preocupen massa. Crec que a això en diuen amor."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada