EL TEU NOM

A la Clara Moraleda la vaig descobrir en una nova versió de Mar i cel, la de 2014, on apareixia interpretant un dels papers. No hauria passat d'aquí si no fos perquè poc temps més tard la trobava amb el sobrenom de Leopolda Olda com a una youtuber molt divertida, on fa els seus monòlegs sobre temàtica diversa de manera fresca i amb molt d'humor. He de dir que aquí hi vaig arribar gràcies als accents diacrítics. Va fer una cançó i gravar un vídeo molt casolà queixant-se per aquesta decisió tan polèmica de l'IEC que ara està a punt de completar-se.

De manera que quan vaig tenir a les mans el seu primer llibre, un recull de contes curts que a més ha estat finalista d'un premi literari, no vaig dubtar en fer-me amb ell. Segurament, a es alçades d'any que ens trobem, sigui l'últim llibre d'aquest 2020, i això vol dir que aviat en faré el rànquing que m'he acostumat a fer. Però això ja arribarà. anem al llibre.

Com deia, són un bon grapat de contes que parlen de situacions quotidianes, de la vida real, amenitzats alguns amb el sentit de l'humor característic de la Clara, i altres contes són més emotius, fets amb un altre objectiu que el d'arrencar-te un somriure. Ha estat uns quants anys escrivint aquests contes, de manera que és lògic que siguin diferents i expressin diferents emocions ja que en aquest temps, la situació del moment et fa escriure més alegre o més sentida. Bé, això és el què penso jo, que no tinc ni idea de literatura...

Ha estat una bona lectura. M'ha agradat força i m'he distret el suficient com per oblidar una mica el què m'envoltava, així que el meu barem particular li dona una bona nota. Evidentment, dins el ventall de contes que presenta, n'hi ha que t'arriben més que altres, n'hi ha que passes de pressa i d'altres que sents ben endins. Però la sensació general és força positiva. Alguns dels contes que més m'han cridat l'atenció han estat per exemple:

- Un fil de lluna, on aborda la transexualitat de manera senzilla i directa.

- La noia del mirall, que et fa patir molt el què pateix la noia, et posa els pèls de punta.

- Runes, on el passat oblidat apareix de nou.

- Els nens no tenen la culpa, divertidíssim; encara que vas intuint el final, quan arriba, rius d'imaginar-te la situació descrita.

- El gran consell, o la incomprensió de l'adolescent.

- La vida és un somni, un cant a la vida que neix de la tristesa absoluta.

- La memòria, dedicada als avis

- Carles el Calb versis Roger de Flor, on narra una situació d'assetjament i burla a l'escola que em toca de prop per inèrcia.

- Allà al no-res, llàgrima pura.

- Un entre un milió, on el carpe diem és l'antítesi.

- Mariona, o com acostar un drama a la resta del món amb una sensibilitat increïble a través del conte.

I podria dir-los gairebé tots. a mesura que passava les pàgines per recordar els que més m'han marcat, descobria com els recordava tots i a cada un d'ells li trobava algun detall pel qual mereixen ser destacats. Així que, crec que podem pujar la nota del llibre.