PIRATES OF THE CARIBBEAN 5

Seguim aquesta ronda de pel·lícules en època de vacances amb la cinquena part de la saga de "Pirates of the Caribbean", amb el subtítol de "La venjança de Salazar". Primer de tot, he de reconèixer que algunes de les escenes que veia, em sonaven. Ho atribuïa al fet d'haver vist fragments algun dia que la fessin per la tele, o en tràilers... Però no en donava més importància. En el moment en què em posava a escriure aquesta entrada, he volgut mirar si havia parlat de la quarta part o de la saga en sí en algun altre moment. La sorpresa és majúscula quan en una entrada anomenada "Pel·lícules a la planxa", de fa poc més de tres anys (desembre de 2017), apareix una breu ressenya entre altres sobre aquest film. És a dir, ja l'havia vist!!!

Reconec que encara que em sonessin algunes parts, en cap moment he estat conscient de veure-la per segona vegada. la veritat és que he flipat molt. Amb aquest detall ja n'hi hauria prou per acabar amb el comentari, ja que, podem pensar que si no recordava haver-la vist, és un senyal de la baixa qualitat de la mateixa. Però he de dir que home, tampoc hi ha per tant...

Deia fa tres anys: "Té la intenció de recuperar l'esperit de la primera, i encara podríem dir que se'n surt força. Sense tenir el punch de l'emoció primerenca, l'estona de distracció està assegurada." I la veritat és que ho mantinc. Si faig veure que l'he vist per primera vegada, diria això mateix. La saga dels Pirates del Carib va començar molt bé, i segona, tercera i quarta part, cada vegada era més rudimentària. En canvi, aquesta cinquena part, podríem dir que si fos una pel·lícula independent, que no tingués a veure amb les anteriors, funcionaria molt bé, perquè té de tot: emoció, aventures, comèdia, misteri... Això ho té, però el seu principal defecte és que és una cinquena part d'una sèrie que ha no dona més de sí.

En Johnny Depp, fent d'Sparrow, ja l'hem vist, ja no té aquella gràcia del principi que va anar perdent a mesura que avançaven les diferents parts. En Barbosa també se'l veu ja massa granadet. El noi-heroi de torn, no li arriba ni a la sola de les sabates de l'Orlando Bloom. I la noia és la que dona més vida al film, la veritat... El més terrible és que s'acaba amb una típica escena que dona peu a que hi hagi una sisena part amb els de sempre. Bé, ja veurem... potser amb la pandèmia se n'han oblidat... pensament impossible provinent de Hollywood.

En definitiva, la peli està bé, ha proporcionat una bona distracció sense massa complicacions com les anteriors de la saga. I ara sí, espero recordar que ja l'he vist quan se'm torni a posar davant.