TROLLS 2

Una decepció. En un any, el 2020, en què anar al cinema ha estat un exercici escàs i més aviat un acte de fe, sap greu que sortir de la sala fos el més interessant de la pel·lícula.

Ha passat exactament el contrari de la pel·lícula original, Trolls. Aquell dia, fa quatre anys, vaig anar al cinema pensant en el xurro que estava a punt de visionar. I amb unes expectatives tan baixes, el resultat fou totalment al revés: molt bona estona, personatges cursis però molt ben trobats, i una música que acompanyava tot el metratge creant una combinació molt i molt perfecta. Independentment de la qualitat de la peli, veure-la sempre et porta bon rotllo.

I aquesta vegada, tot i que no m'esperava que fos millor, sí que anava amb la idea de gaudir de bona música donant corda a una història amb aquests personatges tan especials, cada un amb la seva peculiaritat o raresa. Decepció. Per tot. La trama, en què hi ha altres tribus de trolls, cada un amb el seu estil de música està bé, fins i tot el fet que una de les tribus, la del rock, vulgui acabar amb les altres. Però el desenvolupament de la mateixa és avorrit, poc interessant. Els nous personatges no superen ni de bon tros a cap dels anteriors, però fins i tot els originals queden molt diluïts per l'objectiu de mostrar altres estils. La música, així com a la primera part encaixava a la perfecció i era el 80% de la peli, en aquesta, res de res. Cap de les músiques aconsegueix despertar l'interès i l'emoció. I això que ha començat molt bé, amb el concert tecno sota l'aigua i un tímid intent amb "Girls just wanna have fun" que és el què més 'assembla a la primera pel·lícula, però després res més. Res de res. Diferents cançons, cada una en el seu estil, però cap ni una aconsegueix portar-te a un altre lloc. Totes molt lineals. Tampoc ajuda la versió castellana (la catalana ja no està en cartellera). He sentit una de les cançons en versió original i guanya mooooolt més. Però ara ja està fet.

Sort que no és especialment llarga, però quina llàstima estar assegut a la butaca esperant que acabi. Quin greu. Vaig a veure la primera part i encomanar-me al bon rotllo que transmetia i recuperar-me. I si la peli ja m'ha deixat xof, només faltava poques hores després, veure e Barça perdent amb la Juve per 0 a 3. Això no ho aixeca ni la Poppy.