I NOMÉS FA TRES ANYS

Avui fa tres anys em trobava dins un autocar, a Bèlgica. Darrer meu quedaven hores i hores d'autopista fins arribar al destí. Viatge turístic aprofitant el pont del desembre? no pas. L'endemà, demà farà tres anys, va tenir lloc una de les més (o simplement la més) ,multitudinària manifestació feta mai a Brussel·les. El motiu? Obvi, denunciar la injustícia i l'opressió de l'estat espanyol vers el nostre país. 

Pocs dies després de l'1 d'octubre, pocs dies després de l'empresonament dels jordis, de l'exili del President i altres membres del Parlament, i pocs dies abans de més detencions. Aquells dies quedaran en el record. Però quin record serà? Ara mateix, agredolç.

I tot perquè tres anys més tard, estem igual de malament com sempre. O potser pitjor. No, sense el potser. Estem pitjor. Els nostres polítics, que per primera vegada en la seva miserable vida van decidir posar el bé comú del país i del poble per davant del seu, han caigut en la infàmia més llastimosa dels últims temps. Teòricament estan junta amb un mateix objectiu. a l'hora de la veritat, només miren pels seus propis interessos, només miren el seu melic ple de ronya, perquè així el deuen tenir. Mentint com fan els espanyols, atacant-se com si fossin gats i gossos, menyspreant-se, criticant-se contínuament... Les eleccions (una altra vegada9 del 14 de febrer han demostrat que a ells ja els està bé això de governar una autonomia. Ostres, que tenen gent a la presó! No els importen? Bé, és igual. La manera com s'estan traient els ulls per obtenir més volts que l'altre és francament vomitiva. I no és que jo sigui més d'uns que dels altres...els he votat a tots! Però realment, el què fa ERC jo ho sento, però no ho entenc. Les xarxes són plenes de les seves paraules en contra del PSOE i del què mai farien i que ara estan fent. Ai, no sé... Quina ràbia que em fan tots plegats. Uns amb les seves mentides (ERC), els altres amb les seves estratègies i joc per sota la taula (Junts), els altres amb les seves tonteries i jocs de pati (CUP). Fan ganes de no votar-ne cap, però clar, si vas per una altra banda, sempre tindràs la por que no arribin al Parlament i regalis aquests vots als altres merdosos.

Quin embolic tot plegat. I encara surten alguns erquis dient allò de "jo abans d'independentista, soc d'esquerres, i per això faig blablabla...". ME LA BUFA! No hem fet tot el què hem fet per definir-nos com a poble, sinó a ser un poble! I això que és tan senzill, a ells els importa una merda. Doncs a mi ells també.

I mentrestant, els nazis corrent tan tranquils per Barcelona mentre que sempre que hi ha alguna mani independentista, els mozos ja treuen les porres i a estomacar! Felicitats govern, perquè pitjor, no es pot fer. Aneu a cagar!