NADAL MALGRAT TOT

Mentre a tot Europa es preparaven per celebrar un Nadal en família, aquí la gent s'afanyava a preparar a celebració EN FAMÍLIA. I és que l'augment de contagis arreu ha provocat tancaments, confinaments parcials o totals... mentre aquí es permetia la mobilitat i les celebracions de fins a deu persones. només calia veure els primers deu minuts del telenotícies vespre per adonar-nos de que hi ha gent que es mor, i sembla que l'únic que importa és si el dinar això, el sobretaula allò, etc.

Per sort, és just dir que hi ha hagut moooooolta gent que ha posat el seny per davant de la nostàlgia i la tradició, i han decidit fer el dinar de Nadal només amb e grup bombolla de la casa. Potser alguns han fet algun avi o àvia, però en cap cas a totes les cases hi ha hagut aquella concentració de persones durant hores i hores al voltant d'una taula. gràcies a tot i totes els que han fet el sacrifici o simplement aquesta acció.

Malauradament però, s'han vist al supermercat, carros plens de begudes i aperitius. S'ha vist gent comentant si serien 15 o 20 a taula. S'han vist imatges de taules plenes de gent no bombolla sense mascareta i somrient. Doncs no sé, però ami aquests somriures són burles i menyspreus cap a les persones que han perdut un familiar o amic per la covid aquest any. Insult i menyspreu per totes aquelles persones que tenen una familiar o amic ara mateix a l'hospital connectats a un respiradors. Insult i menyspreu a tot el personal sanitari que ha viscut i està vivint un any de bojos i es mantenen al peu del canó. A mi aquests somriures em venen a dir això. I què voleu que us digui? El que he comentat altres vegades, com en moments de crisis, surt el pitjor de cada un de nosaltres. Us juro que ahir a la nit, quan sentia els crits i festes dels veïns de baix, pel meu cap corrien els meus pitjors desitjos. Sí, la veritat és que el què pensava que els passés no era res bonic ni happyflower, no... Però segur que qui agafi la covid no seran ells, no, serà el pobre desgraciat que es creui amb ells, com aquells que moren en accident de trànsit perquè un borratxo drogat xoca amb ells. Renoi, quanta merda.

Ha estat un Nadal diferent, sense les rutines que fa mig segle dúiem a terme. Quan arribava a les postres del dinar, era conscient que en circumstàncies normals seria l'hora en què començaríem els galets. Però com molt bé es diu, l'any que ve tornarà a ser Nadal. I l'altre. De Nadals, n'hi ha molts. De vida, només una. 

Au, bon Nadal!