ELLES I ELLS

Avui al migdia estava eufòric. L'equip femení del Barça havia tornat a golejar un cop més en un partit de lliga i es col·locava líder... amb tres partits menys que la resta dels equips!! I al vespre jugava l'equip masculí contra l'acabat d'ascendir Cadis, i portant uns quants dies de bon joc i de projecció cap a amunt que allunyaven els fantasmes i em començaven a donar la raó de que anàvem pel bon camí. Ja em va passar quan ho explicava en una entrada anterior de fa dos mesos, "Per fi juguen com el femení". Llavors tot va ser un miratge. Sembla que ara també.

Anem per les coses bones. Les noies continuen manant a la lliga. Partit que juguen, partit que guanyen. Fins i tot amb la reial Societat, que va costar més del compte. Les donostiarres ens van posar problemes, i fins i tot ens van fer un gol. Però tot i així, se'n van endur cinc. Ahir, contra el Santa Teresa, a la mitja part anaven 8 a 0. Una mica massa de relax a la segona part va fer que al final només quedessin 9 a 0. Però bé, toca descansar que dimecres comença la Champions..  ales 16'30h!! Quina merda d'horari és aquest?? Degut a aquest partit, va haver algunes rotacions (jugaran 6 partits en 19 dies). L'altra dada a tenir en compte és que la madrilenya Jenni Hermoso es va convertir, amb els seus 4 gols d'ahir, en la màxima golejadora del Barça. Té ben a prop l'Alèxia. Què voleu que us digui, preferiria que fos la d'Alella. Però bé, tot suma! Per cert, un apunt de l'arbitratge. La setmana que per primera vegada, una àrbitra xiulava un partit de Champions masculí, ens planten aquella petarda en el partit del Johan Cruyff. Anant 7 a 0, allarga un minut la primer part i pam, cau el 8è. A la segona part, també allarga el partit dos minuts. I després, tan escrupolosa que era amb el reglament, una del Sta. Teresa fa unes mans brutals dins l'àrea i no les xiula! Diu que les tenia enganxades al cos quan a la repetició se la veu estirant el braç que gairebé li surt de la clavícula!

I llavors arriba el vespre, veus que el Barça, tot i que dimecres juga contra la Juventus, aquests no fan rotacions, i surten amb tot. Perden 2 a 1, amb una errada (una altra) monumental en defensa, però sobretot amb una sensació d'impotència molt gran, que feia dies que no la teníem. Mira que anàvem bé, les coses estaven millorant. Però res, perdem aquí i tot torna a ser un desastre. La qüestió és com pot ser que siguin incapaços de guanyar al Cadis? Però si són deu mil vegades millor que ells. Què passa? Per què s'arriba a això? Incomprensible. segueixo tenint confiança en aquest equip, però tinc dret a estar emprenyat. Ara mateix, l'únic que m'animaria seria l'eliminació del Madrid de la Champions. Difícil, però podria passar... Ja ho diuen, qui no es consola és perquè no vol.