ERA UNA IL·LUSIÓ ÒPTICA

Doncs no, no era veritat el què comentava a "Per fi juguen com el femení". Només han calgut dues setmanes per veure que no, que tot continua igual, que només va ser un miratge esporàdic.

Així, mentre que l'equip de les noies segueix arrasant al campionat estatal (tres partits, tres victòries, setze gols a favor, zero gols en contra), guanyant convencent, sense relaxar-se gens, amb jugadores motivadíssimes (surten Graham i Bruna al minut 70 i marquen les dues, sent el primer de la jove de la Masia), l'equip dels nois es desinfla i torna a ser l'equip mediocre que hem estat suportant aquests darrers anys.

Un empat amb el Sevilla (es pot tolerar), però la derrota ahir amb el Getafe no. I no perquè no pugui passar, no pas, sinó com sempre, per la manera com es produeix. És impensable que un equip amb la qualitat d'aquests jugadors sigui incapaç de dominar el partit i convertir-lo en un atac i gol (com fa el femení). La diferència entre els equips ve a ser la mateixa, així que això és el què s'espera d'ells, que guanyin per golejada, i els mals dies, per pocs gols de diferència. Tot el què no sigui això, és una estafa. 

A més venim d'uns dies en què els davanters francesos (Griezmann i Dembelé), per diferents motius cada un, rondinaven del paper que els toca fer. Doncs bé, ahir van tenir una oportunitat d'or per demostrar que tenen raó i que cal donar-los el què demanen. Quina pena tots dos. El primer, tocant-la poc i fallant ocasions claríssimes. L'altre, un parell d'arrancades bones, però infinites pèrdues de pilota.  L'altre francès, Lenglet, ahir lent com una tortuga, semblava Umtiti acabt d'operar. Els minuts de Trincao, per plorar... quin revulsiu més llastimós... Busquets i De Jong no controlen el joc... Bé, com sempre, un despropòsit i una presa de pèl quan els dos primers partits semblava que demostraven un canvi de tendència. 

Doncs ara, en poc més d'una setmana, Ferencvaros, Madrid i Juventus. Ja es poden espavilar, perquè això pot ser de nou un enterrament.

Això sí, apart del Barça, podem trobar altres culpables. Un àrbitre nou, que ja el poden empaquetar de nou cap a segona divisió. Un defensa camerunès, Nyom, que és una mena de persona anti-esportiva, una desgràcia pel món de l'esport. I Cucurella, quina ràbia... Porta dos anys a Madrid i sembla que ja s'ha encomanat de l'odi cap als catalans... Estava per tot arreu... Si juga així cada partit, du necessitar 5 bombones d'oxigen per recuperar-se. O nomes el motiva el Barça, com als altres?