THE ADJUSTMENT BUREAU

I vet aquí que un dia vas a planxar i mires entre totes les pel·lícules disponibles i trobes Destino oculto. No recordo el tràiler però imagino que és la típica peli d'intrigues polítiques i conspiracions. Va, per passar l'estona una miqueta i ja l'acabarem un altre dia.

I de cop i volta et trobes enganxat en una trama amb una idea original amb un potencial increïble. Un polític que el dia que perd les eleccions s troba casualment amb una noia. amor a primera vista. Però no la torna a veure fins un temps més tard també per casualitat. I de cop entres en un món on hi ha uns personatges que estan controlant tot el què passa al món. Resulta que el destí està escrit. Hi ha el "director general" que mai veurem que té escrit el pla que ha de seguir la humanitat. I té els seus treballadors que miren que es vagi complint aquest pla. res passa perquè sí. Ufffff... aquí hi ha tela tela de possibilitats... Resulta que aquesta parell no s'han de trobar. L'atzar ha intervingut i s'ha d'arreglar. Si continuen junts, el pla no es complirà. 

La idea és brutal. És al final de la peli, amb els crèdits, que veig que està basada en un conte de Philipp. K. Dick, que coneixem per la seva mítica Blade Runner (bé, això és la pel·lícula, el conte és el de "Somien els robots en xais elèctrics?") Això ho diu tot. una altra història basada en aquest escriptor de ciència ficció que et fa plantejar tantes coses... I si realment tot està escrit, que res passa per atzar? ja es veu que aquest director general per a algunes persones li diuen déu, i els seus treballadors són els àngels, però en cap moment s'explica així, és senzillament una explicació més fictícia, però evidentment més xula.

Tant em va enganxar, que la vaig veure sencera, no vaig poder deixar-la per un altre dia. Malauradament, la idea original es dilueix totalment en la història d'amor, arribant a un final de caramel. Ostres, quina manera de desaprofitar una idea tan brillant! Es podrien fer mil trames emocionants amb aquesta premissa, i a la peli es queden a mitges de tot... Bé, enganxa igual i agrada, però perd tota la màgia a partir de què es centra totalment en ells dos. Però bé, és l'opció que prenen. Jo em quedaré gaudint i rumiant sobre tantes altres possibles paradoxes que es podrien haver donat a terme.

Per cert, la peli no és actual, és del 2011, i veiem una Emily Blunt començant a posar la base de la seva projecció. Bééééé...