GOODBYE CHRISTOPHER ROBIN

Fa gairebé un parell d'anys vaig veure la pel·lícula Christopher Robin, on en una trama fantasiosa, el nen protagonista de les històries de Winnie the Pooh, tornava a la seva infantesa que havia oblidat amb la reaparició de tota la colla dels animals del bosc de 100 acres. En aquella entrada, lloava la pel·lícula, que va quedar, vist en la distància, injustament fora del top ten d'aquell any, quan perfectament estaria dins i no pas a l'últim lloc.

Allà ja destacava també que Winnie the Pooh no seria un exemple d'història molt nostrada, però ara, veient com eren els personatges, les seves idees i reflexions, ho entenc fàcilment. Aquí, en plena dictadura feixista, era impensable que els pensaments que deixen anar els protagonistes d'aquelles històries passessin la censura. Pels nostres pares i per la nostra generació, Winnie the Pooh no existeix. És més, se l'ha ridiculitzat. No estaria malament posar-lo al lloc que es mereix.

Bé doncs, amb l'experiència d'aquella pel·lícula, vaig veure l'altra dia "Goodbye Christopher Robin", una peli que ens acosta a conèixer l'autor del llibre, la seva vida, d'on va treure la idea i com ho va viure més tard. Cal dir que sense ser una gran pel·lícula, en la línia dels drames d'aquest tipus, té el mèrit de fer veure al públic tot el procés creatiu de la història i els personatges, perfectament integrats dins la vida diària de l'autor i, evidentment, el seu fill, en Christopher Robin. Descobrir la relació entre el nen i els seus pares és una sorpresa majúscula. Una mare que pràcticament l'ignora i un pare que no interacciona amb ell, contracten una assistent per tal què el cuidi mentre ells segueixen la seva vida de feina i festes de luxe. Fins que el pare no es troba sol amb el nen una temporada, no es descobreixen l'un a l'altre. I un cop creats els personatges del llibre, la utilització del seu fill en el benefici de fama i diners, sense tenir en compte que li estan destrossant la vida com més tard el propi Christopher, ja jove, els hi retreu.

Com molt bé diu una crítica al film, és de destacar que darrere un llibre infantil de joia, alegria i esperança, s'amaga una vida familiar fosca i gairebé inexistent. Déu n'hi do...