Però fa una setmana, amb l'empat a casa amb l'Inter de Milà, un empat que ens deixa, a l'octubre, pràcticament eliminats de la Champions, ja em va començar a picar la necessitat. El temps i l'estrès ho van impedir. I al cap de setmana, arribà el clàssic, que perdem també de forma patètica per 3 a 1 a Madrid. Ja tocava. Però clar, comença la setmana i és impossible dedicar a una altra cosa que no sigui descans o relax els pocs minuts d'oci.
Però avui sí. ja és divendres, tenim una estoneta abans de sopar, i a més, encara hi ha hagut un partit més, que, aquest cop sí, el Barça guanya amb solvència al Vila-real, amb un 3 a 0a la primera part i una segona part més avorrida que algunes de les pelis que estic veient aquest any.
Total, que ens trobem a poques setmanes de l'aturada pel mundial iens trobem segons a la lliga a tres punts del Madrid per culpa de la derrota de diumenge, i esperant un miracle gairebé impossible per seguir vius a la Champions. Però, l'equip juga bé o no? Engresca o o? I la resposta és que com l'any passat. Alternem partits ben jugats (estones ben jugades) amb altres de desconnexió absoluta, d'errors de principiants. I ja sabeu com és l'aficionat al Barça. Aquell que falla, se'l matxaca xiulant. Jugadors que ara juguen de fàbula i al cap d'uns dies no n'encerten ni una. És un continua altibaix, una muntanya russa. El més trist és que anirem a l'Europa League perquè depenem de guanyar els ds partits que queden (i un és al Bayern) i que l'Inter no guanyi cap dels dos (contra el Viktoria Pilzen i contra el Bayern que es deixarà guanyar per eliminar el Barça).
El millor que ens pot passar és comptar els partits que queden fins el mundial en victòries, i la resta ja veurem. És el de sempre. Si guanyem tots els partits de lliga som campions. La qüestió és si aquest equip està preparat per fer-ho. tenim jugadors que estan excel·lents, En Lewandoski, que porta més de la meitat de gols de l'equip (dependència com amb en Messi), en Frenkie de Jong, en Gavi i en Ter Stegen. Es altres, hi ha de tot. Alguns tenen més dies bons que dolents (Pedri, Koundé...) i d'altres, estan ja per la retirada, honrosa, però retirada. Veurem què expliquem a la propera entrada culer (masculina), que ara sí, no trigarà tant, que en breu es prepara aquest mundial dels diners i la vergonya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada