XOOOOOF

Quina pretemporada que ens estava oferint el rimer equip masculí del Barça. No pas pel joc, però sí per aconseguir bons resultats. Però sobretot, sobretot, per la il·lusió que s'estava creant i desenvolupant a través dels nous fitxatges. No n'hi ha per menys. A la defensa, arriben Christensen i Koundé. Al mig del camp, Kessié, i davant de tot, Raphina i és clar, Lewandowski. Aquí, cal sumar els que es queden, Pedri, Gavi, Ansu i companyia, més les vaques sagrades. 

Per tal de poder fitxar tots aquests jugadors, i inscriure'ls a la Lliga, ha calgut vendre (poquet per ara) i fer unes giragonses econòmiques que espero que el Laporta sigui conscient del què fa i no estigui condemnat el club. No aguantaria una altra gestió d'estil Bartomeu. La qüestió també, ara que encara sonen veus de més fitxatges, és no fer el ridícul i, per una banda, assegurar que pots inscriure els que ja tens (ara mateix, Koundé encara no pot jugar), i per l'altra treure' t de sobre els que no vols, si pot ser de manera elegant. En aquest grup ja han sortit Riqui Puig, Lenglet, Mingueza, Luke De Jong... però encara queden uns quants que està costant,  bé perquè ningú els vol o bé perquè els jugadors estan sent poc col·laboradors (Umtiti, Braithwaite...) Cas apart són Frenkie De Jong i Memphis, que aportarien diners si marxessin, però sap greu despendre-se'n. Bé, per a saber tot com queda encara queden un parell de setmanes.

La qüestió és que l'equip que s'està formant genera moltes expectatives, com deia, molta il·lusió. És el retorn del famós "aquest any, sí" que tant sonava en els temps que només guanyàvem de tant en tant. Semblava tot preparat per a la gran festa. Es venia d'un 6 a 0 al Gamper... tot semblava preparat per ser un començament brillant. Fins que comença la lliga, i ens trobem jugant el primer partit a casa contra el Rayo Vallecano. Què pot anar malament? Doncs el de sempre, que tenim la pilota, però no som profunds; que xutem vint vegades, però no n'entra cap. Total, primer partit a casa, 0 a 0. Horrorós. I encara gràcies que ells no van marcar (altres èpoques hauríem perdut i tot). 

Total, que la il·lusió era dins d'un globus que va punxar. Que sí, que un partit no vol dir res, que hi ha temps de millora, que l'any del sextet vam començar guanyant 1 punt dels sis primers.. Sí, segurament, però tothom anava a veure aquest partit esperant presenciar l'inici d'una nova era i vam veure el mateix de sempre. Per part arbitral també, perquè van fer una enganxada al Lewandowski brutal, i les càmeres enganxen l'àrbitre mirant-s'ho i automàticament girar el cap per fer veure que no ho veu. Lamentable. Donem doncs, el temps que necessiten, però que espavilin, que si ells no guanyen, ho faran els altres.