Com a adult hi he passat algun cop, i aquest cap de setmana en va ser el darrer. Va servir per constatar que no sé què té com a localitat. No li trobo especialment res. Cert, té l'estany, que és meravellós, amb el seu entorn, les seves barques i possibilitats de coses a fer, però la ciutat com a tal, no li sé trobar massa encant. Em sap greu, perquè sembla un lloc bonic, i segur que ho és, però no li acabo de trobar el què.
En canvi, el que sí és destacable és la riquesa natural i/o artificial del seu voltant. Sempre hi ha algun lloc amagat per descobrir. Aquesta vegada, ha estat el bosc de les Estunes, a deu minuts caminant des de l'estany. És un espai amb unes baumes i esquerdes que són brutals per viure aventures ràpides. Ficar-se dins la terra en un segon, per uns espais ben estrets i tenir la sensació d'entrar dins la terra sense necessitat d'arnesos, cascos ni altres materials. Això sí, millor dur una llanterna. Amb la calor que feia, era brutal el contrast de temperatura. Et ficaves en una esquerda i la temperatura baixava 15 graus de cop. Brutal. El problema era que al revé també. Sense cap mena de dubte, el millor del cap de setmana i un descobriment important per si de cas cal tenir en compte en el futur.
Les coves de Serinyà eren l'altre punt de visita. N'havia sentit a parlar força, i calia visitar-les. Aquí però, va ser més desengany, ja que el què trobem són forats on s'està treballant, però gens adequat a la visita didàctica. Tot t'ho havies d'imaginar. Les coves eren prehistòriques. Ara, ja no són coves. Del què no faré cap comentari és sobre l'alberg on vam passar la nit. Ja m'he despatxat a gust en els comentaris de l'establiment. Això no ajuda a tornar a Banyoles segur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada