No és un misteri però, que hi ha molts detalls foscos en el què va passar. Les declaracions de membres del govern espanyol setmanes abans, la relació amb el CNI, els testimonis de la fugida d'algú de l'apartament d'Alcanar... hi ha moltes incògnites sobre l'assumpte i estaria bé també per les víctimes que se sabés tota la veritat. És evident que l'estat espanyol mai voldrà que se sàpiga la veritat, perquè aquesta és molt bèstia i podria trencar tots els ponts possibles que vulguin reconstruir. No s'acaba d'entendre la por i el silenci dels líders independentistes per apretar aquest tema i fer sortir la veritat. molt deuen haver sucat i ficat a les seves butxaques per no fer-ho.
Aquestes dues qüestions plantejades són necessàries en un dia com el dimecres passat, quan va fer cinc anys. Una, la primera, imprescindible. Ara bé, a partir d'aquí, cal anar amb cura. La reivindicació de la segona, també és necessària, però tal com es va reproduir en els mitjans, ansiosos per desprestigiar com sigui l'independentisme, no tocava fer-la allà amb els familiars en estat de xoc. Primer una cosa, i després l'altra. O vas directament als polítics a expressar la teva indignació i protesta; però els familiars i víctimes no necessitaven aquell penós espectacles que l'ara ja tristament famós "senyor de la guitarra" va oferir.
Quin mal a l'independentisme ens ha portat aquella situació. De vegades cal ser més intel·ligents, i un cop més, seguim demostrant que no en tenim massa d'intel·ligència. Ningú. I per això seguim estant com estem, amb un futur que pinta més negre que els forats de l'espai. És que deixem en safata que ens lapidin i ens presentin com una colla de sonats i encegats. Només falta que nosaltres mateixos els donem la munició per acabar amb el moviment. Ens falta lideratge intel·ligent. I que és clar, els polítics fotin el camp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada