PRIMER TAST

El trofeu Joan Gamper havia d'aplegar, com la temporada passada, la presentació oficials dels equips masculins i femenins de futbol del Barça. Per sort, la negativa de la Roma de jugar el partit, va fer canviar els plans i separar els dos equips. Dic per sort, perquè 'estalvi mots diners, ja que veure el masculí segueix sent un acte de fe i de llençar els diners.

Així, dimarts vaig poder presenciar en directe la presentació de l'equip femení i el partit posterior contra el Montpellier francès. Del partit en sí, res destacable. Victòria per 6 a 0, que suma el 10 a 0 que vam clavar al Lleida de segona divisió fa unes tres setmanes. El problema és si ens enfrontem a equips superiors, com el Bayern o el PSG, que toca patir més i treballar de valent, com es va veure en el campionat en què van quedar terceres per la tanda de penals.

I aquí tenim el tema. A poques setmanes de començar la temporada, i a una del tancament de fitxatges, seguim tenint una plantilla espectacular, però que les lesions ens fan anar de corcoll. Fins a 10 jugadores teníem ahir lesionades encara, que arrosseguem de la temporada passada i n'hem afegit de noves. A més parlem de lesions de llarga durada o reincidents (Bruna, Jana, Cata, Alèxia per una banda, i Oshoala per l'altra). A més noves lesions: Aitana, Graham... un fotimer. I clar, si l'any passat ja teníem un equip amb un mig de camp esplèndid, però que ho han de jugar tot i arribar al maig cansades, a sobre aquest any s'afegeixen les lesions xungues. I la solució, ara per ara és ben dolenta: reconvertir Mariona i Clàudia Pina al mig. Tenim moooooltes davanteres i poques centrecampistes. NO sé, però des de fora sembla una planificació pèssima. I per molt que es lesionin amb Ecspanya, als nostres entrenaments també es fan mal. Alguna cosa s'haurà de fer per evitar perdre tantes jugadores. Jo encara tinc l'esperança que fitxin algú pel mig del camp.

De les noves, apassiona Lucy Bronze, i la Geyse se la veu com era, lluitadora, un bon corcó, i que marca gols. Ens anirà bé per suplir les baixes d'Oshoala i Bruna. L'Emma l'hem vist molt poquet, el retorn de la Laia Codina doncs bé. I queden les inèdites Núria (lesionada) i Salma (amb Ecspanya). El fitxatge d'aquesta última sí que no l'entenc amb la falta que tenim al mig del camp. Qui il·lusiona és la Vicki, que amb només setze anys, té un toc i visió brutals.

NO sé... tinc ganes de competició, però també tinc la mosca darrer l'orella que em va brunzint i avisant de què aquest any les coses seran més complicades. A veure com va... aviat ho sabrem. Per cert, tot un Barça que gestiona milers de persones al Camp Nou, és incomprensible com de malament organitza les arribades al Johan, un desastre.