dissabte, 20 d’agost del 2022

LA NOIA DEL VESTIT BLAU

Fa molt poquet va caure a les meves mans La noia del vestit blau, una novel·la de la Laia Vilaseca. Ja feia temps que li havia posat l'ull a sobre, però darrerament costava trobar-la a les botigues (és del 2017). Però al final l'he pogut llegir i he pogut constatar la idea inicial que seria una lectura amena i distreta.

No negaré tampoc que en un moment de dubte vaig pensar "ai, que serà una mica de pixarrí"... Doncs no! L'autora m'ha fet esvair quests dubtes al cap de poques pàgines de lectura. De seguida entres mentalment al poble de Treviu i segueixes els esdeveniments talment com si fossis allà. Si has tingut l'oportunitat d'estar en pobles semblants o fins i tot viure-hi, és molt fàcil l'empatització i el fer-se la idea de tot el què va succeint en el què fa referència a les persones i les relacions que s'estableixen dins un poblet com aquest.

Per altra banda, la trama "criminal" de seguida et crida l'atenció, i tot i que l'origen és la mort d'una noia pràcticament desconeguda quasi 40 anys enrere, tot està ben escrit i et transporta amb facilitat a aquella època cada vegada que els personatges te'n parlen. La relació que s'estableix entre aquell fet i les coses que li van passant a la noia protagonista està molt ben entrellaçada, i la intriga està assegurada. Així, realment ens trobem amb una novel·la de misteri molt ben narrada, ben documentada i escrita de manera amena i que permet devorar les pàgines amb avidesa. S'agraeix també que no sigui un totxo de 400 pàgines com hi ha molta escriptors i escriptores estan emparrats en fer. Les pàgines justes per una història rodona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada