En aquesta temporada, apart d'anar mantenint els personatges i les seves lluites internes, l'aparició d'una sirena amb ganes de guerra, unint tribus de sirenes per la lluita, ha estat el fil conductor que ha arribat fins l'últim capítol. Les subtrames han estat molt més fluixes que a les anteriors temporades, i segurament això ha jugat molt en contra de la sèrie. La relació amb un altre científic, que al final resulta que és d'una altra tribu sirena a la que han d'ajudar; l'entrenament d'en Xander per ser policia, les aparicions de la Helen, les cèl·lules mare que s'injecta en ben i el fan canviar (massa ciència ficció); i fins i tot l'embaràs subrogat i naixement de la filla de la Rinn. Totes elles han anat acompanyant la trama principal, però semblaven massa impostades. En canvi, la que havia de ser la principal, queda diluïda enmig de les altres, tenint com havia de tenir el pes decisiu.
Tot i això, comparat amb tot el què es fa i es veu avui en dia, ha estat prou bé com per ser considerada una de les sèries revelació d'aquest any dins el meu visionat particular. Cal dir que, comparat amb algunes de les pelis que he vist aquest 2022, Siren en supera moltes d'elles que, com he anat comentant, ja ni esmento en aquest blog (la més recent, El carreró de les ànimes perdudes). Com també he dit en anteriors entrades, els personatges que fan de sirenes, interpreten molt bé, li donen el toc d'estranyesa perfecte amb els seus gestos i sons. La dolenta, que també és sirena, actua sense notar-se gens aquest fet, sembla humana del tot.
Mentre anem mirant el final definitiu de The walking dead i també "House of dragons", toca escollir la nova sèrie per anar omplint les hores d'oci. Toca una de nova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada