HOUSE OF THE DRAGON

A principis de 2019 vaig estar llegint Foc i sang, el llibre de George R.R. Martin que explica les trifulques dels Targaryen, des de que pugen al tron de ferro per primera vegada fins que en Robert Baratheon els destrona. Bé, de fet, de tota aquesta història, és la meitat, queda per publicar la continuació. Però amb això ja han tingut prou per poder crear una nova sèrie de televisió, en la línia de Joc de trons, per explicar una part d'aquell llibre. No serà per possibles arguments amb tot el què crea l'autor.

Doncs bé, La casa del drac, House of the dragon es centra en la figura de Rhaenyra Targaryen i la seva família. El seu pare, Viserys, és el rei, que ho va ser de forma votada però injusta, ja que ho havia de ser la princesa Rhaenys, però el masclisme habitual va fer que se saltessin l'ordre natural. Per allà també hi ha el germà d'en Viserys, Daemon, que la primera part se'l veu com un boig, però després, dins la impetuositat que el caracteritza, es regula una mica, i acaba canat-se amb la seva neboda, la Rhaenyra. La història la tenim des de que la princesa és una nena i el rei l'anomena hereva de la corona, trencant de nou la tradició. Però és clar, en noves noces acaba tenint hereu mascle, i la incògnita arriba fins el final de la temporada, quan el rei mor i el regne es trencar a favor d'uns i altres. I és clar, donant lloc a la segona temporada.

Tot i que el començament es viu amb una sensació estranya perquè evidentment, les expectatives deixades per la seva predecessora, Joc de trons, fan que no acabis d'entrar del tot. Però quan aconsegueixes canviar de xip, i deixar-te emportar per les trames, traïcions i lluites internes de la trama, la sang comença a fer xup-xup i l'emoció, interès i desig creixen de manera exponencial. Al final, tots i cadascun dels personatges acaben trobant el seu espai i crear-se el seu carisma. Bona part del mèrit és pel càsting, molt ben aconseguit, començant per les dues Rhaenyra (de nena i de gran).

La diferència més gran amb Joc de trons és que la primera tenia molts personatges i cada un estava en un lloc diferent, de manera que les trames eren múltiples, els escenaris diversos... En canvi aquí la trama és una principal i tot té lloc en tres espais. És important tenir clar que tot i les coincidències, són sèries diferents i cal gaudir-les per separat. Un cop fet, xales com feia temps que no feia. Simplement meravellosa. Amb ganes de rellegir aquests capítols del llibre.