FINAL DEL DESPROPÒSIT

Semblava que no s'havia d'acabar mai, però per fi, ha passat el setembre, i amb ell un dels inicis més convulsos en la història de les escoles del país (en època no bèl·lica, clar). L'estupidesa de començar l'horari lectiu una setmana abans ha provocat desorganització, estrès, cansament, neguits, enrabiades... de tot. I s'ha de ser un cabronàs per fer que les persones que s'ocupen de l'educació del infants visquin totes aquestes emocions just quan comença el curs.

Amb prou feines està tot ja ben organitzat. Com sempre, el departament s'aprofita dels mestres com a col·lectiu de gent que per no desatendre els nens i nenes, fan hores de més per tal que tot funcioni amb uns mínims, o com a mínim, que no es noti cap grinyol. I això es pot haver aconseguit, però sense cap mena de dubte, ha estat a base de suor i hores de persones que ja venien de dos anys molt durs.

S'ha de ser doncs, un cabronàs reial, per organitzar aquest nou calendari, juntament amb una nova llei i un nou currículum que, alerta, encara no està aprovat. Són una colla de desgraciats, allà als seus despatxos, fent i desfent per tal que el professorat balli com una baldufa. I els sindicats... ai els sindicats... Després de tantes manis i queixes, veure'ls en aquella imatge contents signant un acord de merda, fent veure que fan la seva feina. Per mi, sindicats i departament són igual de xupòpters.

I a sobre, tenim el tema de la concertada, que agradi o no, té cura de gairebé el 40% dels nens, nenes i joves del país, i per tant, no se'ls pot ignorar d'aquesta manera. Putejar la concertada és tirar-te pedres a sobre, i aquestes darreres decisions només tenen l'objectiu de destruir-la anímicament. i aquí sí que els sindicats no mouran un dit, perquè a ells encara els importem menys que al departament. Com deia aquella mítica frase televisiva: "Cuanto cabrón..."

Però bé, ja s'ha acabat aquest caos del setembre i ara comencem un nou curs, que esperem que sigui més tranquil que aquest mes. Mmmmmm... no s'ho creu ningú, oi?