SEE HOW THEY RUN

L'última de les poques visites al cinema ha estat una elecció per sensacions. El cartell, el tràiler, tot indicava la comunió perfecta entre thriller i comèdia, un retorn a pel·lícules mítiques com "Un cadáver a los postres". Un cop vista, no és tan brillant com semblava però tampoc és un desastre, tenint en compte la gran quantitat de mediocritat que hi ha al setè art i (ho és?) el vuitè (la tv).

Tenim una combinació explosiva quan, seguint l'exemple de les obres d'Agatha Christie, es reuneixen sota un mateix sostre un grapat de personatges i el més odiat acaba sent assassinat. Aquest sostre és un teatre; els personatges, els actors i actrius, productor, empresària teatral, director de cinema de l'adaptació... I el colofó està en què l'obra que interpreten és The mousetrap" de l'Agatha Christie. I és que han volgut representar al màxim allò que es va representar el 1952, però sense la mort de ningú, és clar. Així, els actors de la pel·lícula que representen els de l'obra de teatre, interpreten als reals Richard Attenboroguh i Sheila Sim, que van ser els intèrprets de l'obra en aquella època. Fins i tot, es permeten el lux de fer aparèixer la mateixa Agatha Christie, sent a casa seva on té la tradicional trobada de tots els sospitosos per tal d'esbrinar qui és l'assassí/ina.

Així doncs, han volgut cuidar molt aquests detalls, que són picades d'ullet a l'espectador més cinèfil i al seguidor d'aquest tipus de trames. I els ha quedat bé? Doncs com deia, potser estem davant d'una altra d'aquelles pelis on el tràiler t'emociona més que no pas la pel·lícula. Penso que té bones intencions, i hi ha moments molt graciosos i destacables. Però com deia també, són detalls per experts en la matèria i no tant pel públic general, que es pot veure perdut al llarg de tota la història. Crec que els detalls ajuden a no tenir molt la sensació d'haver vist una pel·lícula més aviat simple. Bé, deixem-ho clar. Els detalls i la Saoirse Ronan, una actriu, que ja va deixant els papers d'adolescent (ja en té 28; només en té 28) per encarar altres personatges, i que fins i tot dins d'una peli normal acaba sent el més destacat. Ja ha aparegut en més d'una entrada d'aquest blog perquè deixa empremta en les pel·lícules que interpreta, com Ladybird, Little women, City of Ember, i moltes més.

Tot i que d'entrada, no és clarament una pel·lícula candidata al top ten de l'any, amb la poca qualitat del què hem vist aquest 2022 no descararia la seva inclusió, ni que fos al desè lloc. Aviat ho sabrem.