A partir d'aquí, s'entrellacen, com a tota sèrie, la trama inicial amb les vides i característiques d'aquest tres personatges tan peculiars cada un d'ells, dins les seves rareses. Ha estat un entreteniment. Dubto si posar-li l'adjectiu "bon" abans del nom. Penso en la idea i sorpresa inicial, i en alguns moments molt ben pensats o ideats (com l'aparició de l'Sting) o tot un episodi sense veu per empatitzar amb un dels personatges secundaris que és sord, i sense cap mena de dubte posaria l'adjectiu i la definiria com a "bon entreteniment". Però per altra banda, l'interès i la trama té força altibaixos. Capítols interessants i capítols gairebé avorrits. De manera que no l'acabo de posar. Cert és que tira més cap a bona que no cap a dolenta. Al calaix dels desastres televisius no la posaria, com si hi he posat algunes aquest any (més pel·lícules, de les quals ja no he fet ni entrada, que no pas sèries).
Sigui com sigui, ha estat això, passar una bona estona amb alguns dels actors còmics més icònics de la indústria cinematogràfica, interpretant papers protagonistes però en un repartiment força coral en general. Constant de 10 capítols, he de dir, sense voler posar-me cap medalla, que al sisè-setè ja vaig imaginar-me qui podia ser la persona culpable de l'assassinat i ho vaig encertar. Per aquesta banda, poca sorpresa.
El final, obre la porta a la segona temporada, que veuré, sí. Però tindran feina per assolir més interès. A veure si s'ho han treballat i dona de si.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada