Casualitats de la vida han provocat que en un lapsus de 4 dies tinguessin lloc dues commemoracions: el dijous, els 50 anys de Colònies Jordi Turull (on no hi vaig poder assistir), i el diumenge, els 30 anys de Foc Nou.Ens vam trobar una seixantena de persones a la Masia Can Rabassa de Vilanova del Vallès. Allà ens havien convocat l'actual equip de monitors de Foc Nou. Primer de tot, uns minuts de salutacions i retrobaments: el Manel i el Pere, de la meva quinta; l'Albert, el Joan, el Nacho... i tota la colla que venia a continuació.
Teníem una estona per veure fotos antigues abans de començar la celebració amb una presentació general. Val a dir que moltes fotos eren fetes per la meva mà, però clar, això implicava no sortir-ne a cap... ja té nassos! Quines manies que tenia...
També hi havia penjats exemplars del Vulcà, la revista de monitors que vam crear, que amenitzava les setmanes i que tantes polèmiques va dur en el seu moment. El meu humor cínic sovint no sentava bé... què hi farem... en això tampoc he canviat massa...
Cantar les cançons dels 10, 20 i 25 anys donava pas a una gimcana per grups on havíem de realitzar algunes proves. Cal reconèixer que la qualitat de les cançons ha millorat amb els anys. La del desè aniversari, que és la que em pertoca, amb la música del "Munta-t'ho bé" dels Pets, sembla el què és, una imitació vulgar, però en aquells moments era tot un "hit"!
El dinar, una calçotada, sota l'amenaça d'uns núvols ben negres i uns trons sorollosos va transcórrer plàcidament. Quina feinada l'equip de cuina. Tot el matí i tot el dinar pencant com a bèsties!! Un deu per a ells!
Després del dinar, el pastís, del qual vaig tenir l'honor de bufar les espelmes juntament amb la monitora més jove. Sí, està bé, ho reconec... em va fer molta il·lusió... I finalment, sessió de fotos per a immortalitzar l'acte.
Va ser un dia molt bonic, i com vaig comentar allà mateix, em sento molt content de formar part de la història de Foc Nou. Com ja vaig deixar escrit a "Foc Nou (primera part)", Foc Nou és per a mi l'inici de tot, el què em va portar a ser qui sóc ara. I sense Foc Nou, segur que res seria igual.
Moltes felicitats als tots els Focnouencs i focnouenques, als antics, i als futurs! I és clar, als actuals monitors, que són els que ara estan mantenint viva la flama!
Coincideixo en tot, Carles! Ambient fantàstic. Feliç de retrobar-me amb monitors amb qui havia compartit tantíssims moments d'esplai i convivències. Enhorabona als organitzadors per la iniciativa, la preparació, i per saber-nos acollir tan bé als "dinosaures" de Foc Nou. Ens van fer sentir molt a gust, com si "tornéssim a casa". Foc Nou té llarga vida per endavant!! Canya Foc Nou! Natxo Garrido.
ResponEliminaCarles, m’agrada molt el teu escrit. Estic molt d’acord en que sense Foc Nou res no seria igual. Ens ha canviat la vida!
ResponEliminaEls actuals monitors ho van fer de meravella! Van aconseguir que tornéssim a viure les mateixes emocions que quan érem nens i monitors. Porto dos dies pensant només en Foc Nou! Estem davant d’un fantàstic grup de monitors i monitores. Enhorabona i endavant!
No me'n puc estar: em sumo a tot el que ja heu dit!
ResponEliminaJo també porto un parell de dies en una mena de núvol de records i reflexions del meu pas per Foc Nou!
Per a mi, la festa de diumenge va ser com un viatge en el temps. Em vaig veure a mi mateixa fa uns quants anyets, quan les monitores i els monitors d'ara eren les "meves nenes" i els "meus nens". I vaig veure en elles i ells la meva energia, el meu compromís, i la meva il·lusió davant un món que s'obria davant meu a través de Foc Nou i que compartia amb persones tan importants. I vaig recordar el per què de tot plegat. I un cop més vaig entendre el que ja heu dit vosaltres: que a mi Foc Nou també em va transformar, i que gran part del que ara sóc va néixer allà.
Així que, un cop més, enhorabona... i Canya Foc Nou!