SEMPRE ANIREM OBRINT PAS

Ja ho deien ells mateixos en algun moment del concert: "una gira de comiat que no s'acaba mai". Però ara sí que va de debò (fins que es reajuntin de tant en tant pe a alguna ocasió especial, clar). Després dels dos concerts a l'auditori de Barcelona, ja només els queda Palma i València. Obrint Pas haurà tancat aquests 20 anys de música de manera brillant.
Mica en mica es van anar fent lloc en el panorama musical combatiu català fins a convertir-se en una icona per a moltes generacions. Les seves lletres de lluita, la seva música que empeny endavant, els seus missatges... tot quedarà ara gravat en molts caps i en molts vídeos per tal de seguir lluitant, seguir endavant.
Han posat el seu gra de sorra en tot aquest gran moment sobiranista i tenen part de culpa de la seva auge en la joventut del país.
Són tantes i tantes cançons que acompanyaran el procés i que seran banda sonora de la lluita per a la construcció d'aquest nou país...
El concert va ser molt emotiu. Interessant la barreja d'edats del públic, des dels joves de 15, 16 anys, passant per la majoria de jovent entre els 20 anys, fins l'avi amb boina i bastó de dues files més endavant; les cançons, en format acústic es gaudien molt (ni millor ni pitjor, diferent); les aportacions dels col·laboradors, molt puntuals i clavades; els seus comentaris, encertats, com sempre, tant els que feien en favor de l'escola, la llengua, el país... com els que denotaven aquest nerviosisme pel moment que estaven vivint; fins i tot la comparació de les grades de l'Auditori amb el Parlament galàctic de Coruscant va ser genial; i és clar, els moments explosius de cançons com La flama, Som... tantes i tantes...
Encara que ells no hi siguin, nosaltres seguirem!