FOC NOU (primera part)

Allà, a l'escola Pia Balmes és on començà la meva relació amb el món de l'educació en el lleure, que finalment em va portar a la meva feina professional. Per tant, és evident la importància de Foc Nou; res hauria estat igual sense ell.

A Can Colapi és on estudiava, i quan feia 2n de BUP, el mestre de Religió d'EGB, en Ferran, va reclutar a uns quants joves per ajudar-lo, fent de monitors, en unes convivències de cap de setmana, amb nois i noies de 7è i 8è.
Mare de Déu, quin xitxarel·lo que era... Sempre recordaré el meu primer cap de setmana de monitor, un octubre de 1987. Com em prenien el pèl... alguns nens eren més espavilats que jo!! Però de mica en mica, anava aprenent, igual que la resta de companys i companyes monitors. Vam engegar els grups Foc Nou, que representava dur un grups de nois i noies una hora a la setmana.

Vaig estar-hi vinculat com a monitor i com a responsable fins el curs 94-95, que és quan vaig acabar magisteri, per tant, van ser 8 anys amb moltes vivències: l'engegar un projecte i fer-lo créixer, els equips de monitors i monitores (grans amics!), convivències memorables( què dir de la casa d'Alella, amb la por que feia), el conte de por d'en Johanson i en Peterhon, els xous Foc Nou, les baralles amb l'escola, la revista Vulcà, el Fem Festa, els fut-cat, les úniques colònies que es van fer (a l'Eucaria, l'any 92), la celebració dels 10 anys de convis, tantes i tantes coses...
N'explicaria moltes coses, però l'objectiu és només tenir present què han estat per mi aquests anys que ara deixaré definitivament enrere. Foc Nou només va ser l'inici!