
Així que no és d'estranyar quan, a partir d'un simulacre de grup de joves de segon de BUP que vaig portar, juntament amb el Xavier (un altre mestre) durant un any, de seguida comencés a pensar si no podria aportar el plus del lleure educatiu a l'escola on treballava.

Evidentment, el fet de treballar a l'escola ha fet que hi estigués al darrere durant tots aquests anys (catorze!!), i per tant, la quantitat de coses viscudes és enorme: els començaments, cada idea nova, els personatges de les colònies, els actes dels 10 anys, els pisets de reunions, sortides intrèpides... Massa, massa records i massa recents...
I ara ja està, s'acaba l'etapa Món Jove i s'acaba definitivament l'etapa del lleure educatiu, tot i que, quan estigui a classe, i aparegui algú portant els cartells de les noves activitats monjovianes, segur que com a mínim un sospir hi haurà.
Tot passa i tot queda, Carles, tot passa i tot queda... Sobretot si la feina ha estat ben feta, com al que has fet tu!!!
ResponEliminaGràcies!
Elimina