COLÒNIES JORDI TURULL (tercera part)

La meva relació amb Colònies Jordi Turull ha estat un pèl diferent que amb Foc Nou, Carme i Món jove, bàsicament perquè no ha estat una relació continuada, sinó que està repartida en diverses etapes. Això, però, no li treu ni un bri d'importància.
Jo no he estat nen d'esplai, sinó que de petit, la relació amb el lleure educatiu va ser haver anat a les colònies a Pineta del 81 al 85, i després al Xalet de Catllaràs (86) i els Campaments a Gréixer (87). Però indubtablement, l'impacte que va tenir en mi Pineta com a colònies i com a entorn van ser determinants.
Una de les coses més curioses que m'han passat és que, quan el 88 vaig fer el curs per ser monitor de Pineta, no em van acceptar, no era apte! Estava fet un "pedaço xitxarel·lo"
Però sis anys més tard, em van demanar que hi anés (llavors ja estava consolidat, monitorialment parlant), i no negaré que la meva autoestima va créixer una mica... força... molt (sempre en positiu, és clar). I quan l'any següent, saltant-se totes les normes, em van pregar que fos cap de tanda (responsable general), doncs... què voleu que us digui, em vaig sentir afalagat. Déu n'hi do, per un "no apte"!!
Ser responsable a Pineta, amb més de 200 nens i nenes i 30 monitors em va ensenyar moltes coses, i val a dir que em vaig sentir molt a gust. Monitor i responsable al lloc més bonic del món. Sense paraules!
Però llavors va coincidir que vaig començar a treballar a l'escola, i al tenir la primera part de juliol ocupada, no podia seguir. tres anys, curt però intens!
Tot i això, en Carles Gil em va aconseguir enrolar en noves colònies a les segones quinzenes de juliol, anant amb els primers joves (els de 14 anys), l'any 98 a la Garrotxa, i l'any 1999, 2000 i 2003 a Menorca. Sense cap mena de dubte, les primeres colònies a Menorca del 99, increïbles. I el motiu, el de sempre, el grup de nens i el grup de monitors. Allà on hi hagi bona relació humana, deixeu-vos estar de res més!