Històries per a no dormir

Són les 3 de la matinada. A fora, la pluja incessant segueix caient. Tot i portar 24 hores plovent, sembla que els de dalt han oblidat l'aixeta oberta.

A l'habitació tot és silenci. Al pis tot és silenci. A l'edifici tot és silenci. Silenci trencat només per l'aigua que cau al carrer.

Al carrer? De sobte, et despertes sobressaltat. Ei! Qui m'està mullant? Qui ha obert la capota del cotxe? Qi ha tancat el paraigües? No, no pot ser! M'està caient aigua! Ràpidament s'encén el llum i es confirma la crua realitat. Una esquerda que travessa l'habitació està deixant anar aigua just sobre el meu cap. Una inmensa taca d'humitat s'alça sobre nostre amenaçadorament. Aviat, d'on queia un rajolinet, en cauen dos. I és clar, no n'hi ha dos sense tres.

Treu el matalàs, posa les cassoles, posa tovalloles. Però segueix plovent. Haurem d'anar a buscar els flotadors? Pugem al terrat per veure la causa de la desgràcia. I collons! Els veïns de sobre nostre han canviat la terrassa per una piscina! I no ens havien convidat! Clar que si tota aquella aigua acumulada ha de baixar fins la nostra habitació... No sé, no sé...

Despertem els veïns de l'àtic. Un noi amb cara d'adormit i empanat de la vida ens rep. Què et semblaria obrir bé la canonada que fa baixar l'aigua? Dit i fet. Des del moment que desapareix la piscina del terrat, l'aigua deixa de caure al nostre pis. Tres hores després ens disposem de nou a dormir una estona. Un al sofà, l'altre al llit de l'habitació del fons.

I què ens esperava l'endemà? Asseguradores, pèrits, president de la comunitat de veïns, el propietari del pis de dalt. I A SOBRE SEGUEIX PLOVENT!!!

Ara a esperar que s'assequi la taca per poder arreglar el sostre, i sobretot el terrat dels de dalt, per a què no es torni a repetir.

I així va ser la nit de dilluns a dimarts. Avui hem dormit de nou a l'habitació, però... fins quan?