JO HI ERA...

El passat divendres ens vam trobar amb la Mariona (i en Montxi de sorpresa), davant les portes del II Congrès sobre l'Educació en el lleure. Es feia a la Casa del Mar, i val a dir, que les butaques de la sala d'actes eren molt còmodes.

No teníem massa clar el què ens anaven a oferir, fins que una ment il·luminada va fer el discurs d'inauguració. Era el nostre honorable conseller d'educació, Ernest Maragall. D'on l'han tret, aquest home? Encara ara no sé què carai va dir... Segurament, ell tampoc ho sap. Va improvitzar el seu discurs, aquell que deu tenir preparat tant si inaugura un congrés d'educació com una subhasta del peix... En resum, força patètic.

Després van començar les ponències: la primera, sobre l'educació en el lleure avui en dia (quines són les seves armes: una mica quins són els seus camps de treball; el personal, el social...) Aquesta prou bé. La segona era sobre la història de l'educació en el lleure a Catalunya (amb un conferenciant que ho llegia tot). I finalment una taula rodona sobre la relació entre escola, família i lleure (molt centrat en les activitats extraescolars típiques i tòpiques).

Fent un breu incís, cal destacar el dinar que vam fer en un bar cutre del paral·lel, amb uns espaguetis i una carn que caminaven sols! Ho vam compensar amb un cafè que quan li vaig preguntar quant costaven, el cambrer em contesta: "Por allí" (assenyalant-me la porta). Així que, evidentment, vam marxar.

El dissabte ens tornàvem a trobar, i és que durava dos dies! La primera ponència va ser sobre una enquesta realitzada a catalunya sobre el lleure dels nens i nenes de Primària. Hi havia força coses interessants, tot i que tampoc hi havia cap sorpresa (tots miren la tv i només un 15% va a esplais). Abans d'esmorzar, en Carles Capdevila (APM...) va fer un petit monòleg molt divertit. Una taula rodona amb les diverses federacions (MCEC, escoltes...) i una conferència sobre l'educació en la ciutadania van ser els dos últims actes.

A la valoració, tant la Mariona com jo vam destacar que s'havia parlat molt del què hi ha ara, però no s'havien plantejat propostes per solucionar els problemes (els joves no volen fer de monitors, i menys de voluntaris; els nens i nenes prefereixen jugar a la Play que amb els amics, etc...)

Però en definitiva, va estar prou bé. I penso que davant els canvis constants que ens estem trobant amb els nens i amb la societat, els què ens dediquem a l'educació en el lleure no ens podem dormir, i anar canviant amb la societat. Això vol dir que hem de revisar allò què fem, innovar i renovar, però sense portar els nens al concert de Rebelde Way!!