diumenge, 23 d’octubre del 2022

CASTELLS POST-PANDÈMIA

Ens trobem a les portes d'acabar la temporada castellera, la primera post-pandèmia, la del retorn. Fa quatre dies va tenir lloc el concurs de castells, avui Santa Úrsula, i amb aquesta i la Diada de Tots Sants a Vilafranca, van desfilant les darreres actuacions de l'any.

I venint d'on veníem, la resurrecció castellera és un miracle dels grossos. La pandèmia va tancar molts projectes, va deixar la cultura popular anul·lada del tot. I a mesura que anaven desapareixent restriccions, és evident que l'activitat castellera seia de les últimes en reactivar-se per motius evidents. Així que de mica en mica, les colles començaven l'any assajant i provant-se, per tal d'anar recuperant sensacions progressivament. Si fa un any ens haguessin dit... qui diu un any? Si fa sis mesos ens haguessin dit que veuríem el què hem vist abans d'acabar l'any, l'hauríem titllat de boig. I aquí han anat desfilant per davant dels nostres ulls ni més ni menys que: el 3 de 10 amb folre i manilles, 4 de 9 sense folre i 2 de 8 sense folre, 4 de 9 amb folre i agulla, 5 de 9 amb folre, pilar de 8 amb folre i manilles... i avui encara hem vist un intent del castell impossible, el 3 de 9 sense folre! I hi ha rumors de pilar de 9 amb folre, manilles i puntals per d'aquí deu dies!

B-R-U-T-A-L!

Però hi ha una cosa que no m'ha agradat. Es veu que durant la celebració de la jornada de dissabte del concurs de castells, un dels periodistes comentava el poc nivell de les colles. Es queixava que els castells que es veien eren menors, i se'n mofava una mica. El típic periodista que només parla de les colles grans. El que només parlaria del barça i el Madrid, i és clar, la resta d'equips són desgraciats. Doncs mira, a aquest periodista li diria que se'n pot anar a la merda.

Això és com tot. Després d'una desgràcia, o com en aquest cas, després de la pandèmia, les colles grans, per infraestructura, poder econòmic, quantitat de gent i propaganda mediàtica, s'han recuperat millor. Mentre que les colles més petites, que amb prou feines han resistit reactivar-se i aguantar aquests dos anys, han suat sang i llàgrimes per recuperar castells. Que colles petites i mitjanes aconsegueixin tornar a fer castells de 8 pisos, o arribar al 2 de 8 amb folre quan abans podien fer castells de 9, és un ran assoliment. Perquè ho han fet després de dos anys aturats! Menysprear aquestes colles és menysprear el teu país i la força de la gent.

Sí, l'endemà, o a Santa Úrsula, o per Tots Sants hi ha gamma extra i súper extra. Però fins i tot a la jornada de diumenge del concurs, quan hi anaven les colles bones per aquell periodista de merda, es van veure 3 gammes extra descarregats. A l'anterior concurs, en van ser 8. Però no es va atrevir a dir que el nivell era molt baix, no?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada