FOC I SANG

Amb el començament de l'any vaig iniciar el nou curs lector. L'escollit, un de desitjat, Foc i sang, de George RR Martin.Ja hem parlat força d'aquest escriptor en aquest blog per ser l'autor de la saga de Joc de trons. I més d'una vegada he mostrat la sorpresa o indignació pel fet que no continuï els llibres a mesura que sí que ho fa la sèrie de tv. I ara va resultar que enlloc de fer els llibres que tancarien la història, ha estat aquests anys posant ordre a les seves idees, donant forma a tot el passat de la terra de Ponent, talment com si ens trobéssim davant del seu "Silmarilió", amb tot el respecte per a a questa obra de Tolkien, és clar.
Foc i sang ens explica la dinastia dels Targaryen. La seva arribada a Ponent i com Aegon es fa el rei dels set regnes, gràcies als seus dracs i les seves germanes. a partir d'aquí, aquest llibre, de "només " 860 pàgines ens fa una repassada per les lluites,trames, baralles, guerres, casaments, traïcions de totes les cases, tenint sempre com a base, la Fortalesa Roja on regna sempre un Targaryen. Aquest llibre és només la meitat de la història, ja que ha d'arribar fins al rei boig que destrona en Robert Baratheon, just abans de què comenci la mítica obra de Joc de trons.
Ni més ni menys que dos mesos i mig he necessita per llegir el llibre sencer. I sí, no enganyaré ningú si dic que tenia unes ganes boges d'acabar-lo. Però era una sensació estranya, ja que no el volia acabar perquè no m'agradés, sinó per cansament d'estar llegint moltes coses semblants, i també, cal dir-ho, molta palla. És veritat que si ets fan de GOT, vols saber com va començar tot, veus la importància del què vol dir ser genet de dracs, recordes noms i poblacions que apareixen als altres llibres, i clar, en Martin té llibertat per fer el què vulgui, així que ens mostra a cada capítol mil i una maneres d'iniciar revoltes, acabar-les, i de diferents morts de protagonistes, tal com és el seu estil.
Però clar, dos mesos i mig són dos mesos i mig, i tenia ganes d'acabar-lo i canvia ja de lectura. Hi ha molts moments en tots els capitols que comenta per exemple: "... i es van reunir allà ser Urrathon el Trencaescuts, Lord Meryn l'escriba, Lady Yrma del Bol de l'or, Ser Barquen l'assetjador, Lord Edisson el Vell, lord Edisson el Jove i Lord Emerick el vencedor." A cada lluita, a cada reunió, llistes interminables de noms i títols que evidentment, a la llarga no són ningú, però que et provoquen tal estrés de noms que mareja. Després, tenim els noms dels personatges principals, però clar, repassant 150 anys d'història, en són moltíssims, i la veritat és que hi ha moments en què no sabia qui lluitava contra qui, si guanyaven els uns o els altres, donada la quantitat de personatges i molts amb noms semblants o repetits. Així, la confusió està servida.
Tot i això, evidentment ha estat un bon divertimento per tal de preparar l'arribada de l'última temporada de Joc de trons. Però espero que la segona part del llibre sigui una mica menys pesada (de kg, ja que amb tantes pàgines, anar amb ell pel metro, feia mal i tot!)