Amb la nova remesa dels òscars d'aquest any, i com si d'un sisè sentit es tractés, quan vaig tenir l'oportunitat d'anar al cinema no fa massa dies, vaig optar per Green book, que dies més tard es convertí en la guanyadora. Passades ja unes setmanes, he vist "Ha nacido una estrella", una altra de les pel·lícules que sortia a les llistes d'oscaritzables, i de les quals vaig aconseguir un dels poquíssims encerts de la meva porra (aquest any només deu...).
La pel·lícula no té massa d'original. Estrella del rock que coneix noia que canta bé i la fa sortir de l'anonimat fins que arriba a gairebé eclipsar-lo, mentre entre ells s'estableix una química d'aquelles diguem-ne... habituals. S'afegeix, això sí, el tema de l'alcoholisme i drogoaddicció en el món de les celebritats.
La peli en sí està bé, passes l'estona, però sense dubte, la música és el millor, perquè tampoc hi ha massa més enllà, La cançó, amb la qual vaig fer el meu encert de la porra, s'arriba a enganxar força. Segurament o no ho sé, podria haver estat un bon drama, però sembla com si el director no volgués que s'hi convertís del tot, i llavors es queda a mig camí de totes les seves intencions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada