dilluns, 11 de febrer del 2019

GREEN BOOK

Fet absolutament estrany, aquest 2019 he aconseguit veure una de les pel·lícules nominades als òscars
abans de la cerimònia de lliurament dels premis. L'ordre habitual era fer la porra, donar els premis i després les anava veient. Però casualitats o no casualitats, almenys aquest cop una ja ha caigut al sac.
Green book explica una història inspirada en uns personatges reals. Un home ítalo-americà, rude com pocs, aconsegueix una feina de xofer. Ha de portar a un pianista negre a fer una gira per les ciutats del sud dels EUA, poblacions on en aquella època, 1962, ser negre no era fàcil (un record per la gran Mississipi burning).
Cal dir que la peli està molt bé, i les interpretacions dels dos protagonistes, en Viggo Mortensen com al xofer i en Mahershala Ali com al músic, són molt bones, sobretot per mi la d'en Mortensen. Aconsegueix un personatge entre groller i entranyable que fa les delícies de cada vegada que parla o actua. Una gran actuació. Sense dubte serà la meva aposta a la porra. Apareix ben engreixat, amb una actitud molt realista amb la realitat d'aquell moment.
El viatge es fa potser un pèl repetitiu, i el final una mica ensucrat, però crec que pitja les tecles correctes i et fa despertar emocions. Et poses a la pell del personatge interpretat per Ali, quan el veus passejar sol per aquells carrers, o rebre les pallisses pel fet de ser negre en aquells temps tan complicat. Sense ser el mateix, et veus amb el llaç groc o l'estelada caminant per carrer d'Espanya i qui et diu que no rebràs, ni que sigui almenys algun insult?
Bé, una bona pel·lícula, amb una bona història, molt bones interpretacions i ben rodada. Segur que algun òscar li cau. Ara falta veure quin serà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada