COMENÇA LA FARSA

12 de febrer de 2019, dia de Santa Eulàlia, que tant representà pels barcelonins i barcelonines en un
llunyà 11 de setembre de 1714. Avui s'escriu una altra pàgina en la història de Catalunya. Comença el que se'n diu el judici de la farsa, o també el judici a la democràcia.
Asseguts al lloc dels acusats, els Jordis, la Carme, la Dolors, en Raul, l'Oriol, el Quim, el Josep i el Jordi. Porten tant temps a la presó que almenys t'alleuja veure'ls de nou, junts, encara que sigui pel motu que és. S'agraeix tornar a tenir-los davant i sentir les seves veus, quan els deixin parlar. Però segueixen sent presos polítics. Quan acabi el dia d'avui, tornaran a dormir en una cel·la freda i fastigosa, espanyola, lluny de les persones que estimen. Precisament aquestes persones, els seus familiars, no els deixaven entrar a la sala del judici perquè ja estava ple. Una altra mostra de la justícia espanyola, de les seves maneres barroeres i senzillament deplorables, denunciables i execrables. This is the real Spain, que en deien ells en un vídeo que van penjar a les xarxes per demostrar al món que Espanya és un estat democràtic. Quina llàstima que hagin de gravar aquests vídeos per tal de demostrar-ho. Pobrets, no enganyen a ningú. Tot el món que té dos dits de seny i imparcialitat ja saben que són una dictadura amb pell d'ovella.
Sabem com acabarà aquest judici. No els caurà la pena màxima, però segur que els declaren culpables i han de passar-se anys a la garjola. I nosaltres mirant, sense saber què fer. Bé, saber-ho ho sabem, però falta l'empenta final per tirar pel dret. Ells només seran lliures quan el nostre país també ho sigui. Per tant, està clar quin és el camí. Per desgràcia, encara hi ha líders polítics actuals que no tenen el què van tenir els seus companys que ara són allà asseguts al banc dels acusats, o els que estan a l'exili. És realment desmotivador veure com les concentracions feixistes de VOX es permeten a les nostres ciutats, i en canvi, es colpeja i persegueix els antifeixistes. Vergonya. També fa vergonya la resposta que tenen algunes de les mobilitzacions que es van produint. Sense anar més lluny, l'aturada de 15 minuts avui mateix a les 12h. Quan vols tenir motius d'orgull de ser membre d'una comunitat exemplar en valors en el teu lloc de treball, i et quedes amb un pam de nas i te n'adones que tot és paper mullat. Vergonya. Vergonya tot. Els d'allà i els d'aquí.