TRES DIVENDRES

En tres setmanes hem viscut tres divendres amb celebracions i/o reivindicacions diverses que han provocat reaccions diferents en el meu interior i entorn més proper, i fins i tot, a nivell ciutadà, nacional i mundial. Caram... Sí, i la cosa, de setmana en setmana anava augmentant l'abast de la tragèdia (metafòricament parlant).
El primer divendres de la sèrie va ser el primer dia de març. A moltes escoles del país se celebrava el Carnestoltes. Altres anys hi ha hagut entrades sobre aquesta "festa". Passen els anys i segueix sent una de les activitats més polèmiques a nivell de muntatge i interès. A nivell de disfressa, no han canviat massa les coses. Molts nens i nenes disfressant-se de conceptes que no entenen, que no haurien de conèixer o que senzillament no saben ni qui són, però és la  moda...
El segon divendres, una setmana després, era 8 de març, el dia de la dona. Hi havia convocada una vaga feminista que va passar per l'escola sense pena ni glòria. Vaig dedicar el "Bon dia" a parlar del tema, però la resta del dia va seguir amb normalitat, fet que va provocar algun que altre comentari-debat sobre com es tractaven aquests temes a les nostres aules. Després, al vespre, les noticies es feien ressò de les manifestacions que hi havia hagut, i de fet, tota la setmana les xarxes anaven plenes de missatges en favor de la igualtat, respecte, etc, vers les dones. Personalment, no es pot dir que sigui gens contrari a parlar d'això, ni molt menys, al contrari, però permeteu-me que digui que en general em sembla que s'està convertint en un dia com la marató de tv3: Dono diners a la marató, però la resta de l'any no dono ni un duro més. O com els debats sobre refugiats: Sí, acollim refugiats, però si pot ser, al poble del costat. Què voleu que us digui, em semblà veure molta hipocresia. Tots molt feministes i visca la dona, però l'endemà ja seguia molta gent obviant el dia a dia de la problemàtica de la nostra societat masclista.
I el tercer divendres, el 15 de març. Hi havia convocada una nova vaga escolar. l moviment estudiantil en contra del canvi climàtic, per fi començava a ressonar a les nostres aules després dels mesos que porta la Greta, aquesta noia de 15 anys, lluitant, fent vaga, reunint-se amb polítics, etc. Primera punt: Els nostres alumnes no en tenien ni idea de què passava això. Segon punt: es fa un acte simbòlic al pati de 5 minuts. I tots cap a classe. Sense entrar a valorar aquest fet, continuo dient que la manifestació va convocar 2000 persones. 2000!!! On eren t
ots els 3rs i 4ts d'ESO i Batxillerats  de Barcelona? Perquè d'aquests 2000, hi havia també universitaris i cicles formatius!!! On eren els nostres estudiants crítics amb la societat? On eren tots els alumnes d'aquestes escoles que es posen les etiquetes d'escoles verdes, sostenibles, compromeses amb el medi ambient, crítiques amb la societat i blablablabla... que ara tant s'anuncien degut a les jornades de portes obertes? Sabeu on eren? A classe, fent un exàmens. #usfelicitofills