SENYALS

Ja fa un temps que estem molt a l'aguait del què anomenem "els senyals". Fa cosa d'un any, quan miràvem d'abandonar Roquetes i cercàvem aixopluc, la visita a un pis en concret va anar acompanyada de diferents senyals externs que feien referència a la zona en qüestió, com si ens diguessin: "Ei, aquest és el que busqueu."

Doncs des de llavors, soc molt més receptiu a aquests tipus de senyals que, d'altra banda, segurament són coincidències i ja està. Però mira, fa gràcia pensar que hi ha com un destí ocult en tot allò que ens passa, a la vegada que fa una mica de por.

Sigui com sigui, des de fa cosa d'un parell de mesos que tinc ímputs sobre Irlanda. No recordo quin va ser el primer de tots, però és curiós que diferents esdeveniments em facin pensar en aquest país, com si m'estigués dient: "Ei, vine'm a veure". Som-hi:

Aquest any tinc la idea d'anar en cotxe a Bilbao en motiu de la final de la UWCL, sempre que el Barça femení hi arribi, clar. Doncs vaig veure una notícia que deia que des de Bilbao surten uns ferries que et porten a Irlanda puntualment (amb el cotxe a dalt, com el típic viatge a ses illes). La filla d'un company de feina que ha marxat a fer un erasmus a Irlanda. La mort d'en Shane Mc Gowan amb el funeral pels carrers amb la bandera. La pel·lícula de The banshees of Inesherin. La vida d'Amelia Earhart que hem explicat, primera dona en creuar sola volant l'Atlàntic fins a Irlanda.

I tonc la sensació, n'estic segur d'un o dos senyals més al respecte però que van ser dels primers i que ja he oblidat. És una llàstima, perquè sense ells, que a més crec que són molt més clars que els esmentats, tot plegat sembla una anada d'olla. Però us asseguro que tonc aquesta sensació perquè n'han estat uns quants. Si a partir d'aquí, en faré cas i hi aniré, no ho sé. Són massa factors a considerar per tal de dur a terme un viatge com aquest. Però sigui com sigui, els senyals hi són.