Descobreixen un crani semienterrat amb un forat de bala. Un assassinat. Però quan fan les proves de l'ADN, resulta que el crani pertany a una noia tailandesa morta durant el tsunami de 2004. Això fa trontollar moltes coses, entre elles la feina dels forenses que van anar a Tailàndia a identificar cossos, o el fet de emblar boig per firmar que la persona morta havia mort dues vegades. Aquesta trama principal es creu amb una de secundària sobre el robatori a un furgó blindat, així com la personalitat especial del detectiu, mediàtic perquè surt a la televisió i això el fa ser conegut i blanc de les crítiques per la seva fatxenderia.
He de reconèixer que estava una mica enlluernat per l'estil de novel·les de polis de Suècia. Hi ha escriptors que han fet molta fama mundial, i com ja se sap, estic enganxat a la sèrie de llibre de Fjällbacka. Això va ser determinant per escollir aquesta sèrie. I sí... però no. Lenta en alguns trams, i algunes inconnexions, ja que al final, la trama del robatori esdevé molt secundària. Es creu amb l'altra i provoca desajustos a alguns del personatges, però al final, no aporta res al conjunt. El final no ha convençut. L'han volgut allunyar tant dels finals feliços, que en un cas com aquest, que tampoc hi ha una qualitat desbordant, potser era millor fer un final xim-pum i tots contents. En canvi, queda tot com molt obert.
Desconec si la segona temporada continua des d'aquest punt o es tracta d'una trama totalment nova. La veurem perquè com deia, no ha estat del tot malament, però ara la veuré amb una mica d'arrufada de nas, esperant alguna cosa més del què ens ha ofert en aquest primer bloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada