divendres, 16 de febrer del 2024

NOMÉS ÉS UN EMPAT

De debò? És només un empat? La qüestió és que 48 hores després, ja em veig amb cor de parlar-ne de manera més freda, però sigui com sigui, després de 79 partits seguits guanyant al Johan (des del primer que van jugar), el dimecres, el que feia 80, el van empatar. Adeu a la ratxa de victòries a l'estadi, adeu la ple de victòries a la lliga... però en realitat, no és res més que això. Seguim líders, tenim el segon classificat a 9 punts, la lliga està guanyada i no passa res.

He de reconèixer que quan va acabar el partit estava molt emprenyat, em feia ràbia. L'equip no havia jugat bé, se les veia ofuscades. No els sortien les jugades, i cap de les estrelles va brillar com ens tenen acostumats. Mariona no va ser com la Mariona d'aquest any; Aitana, que amb tants premis, s'ha ofegat (síndrome Alèxia, que en diuen), Graham, que quan no li surten dues jugades, ja no li sortirà cap més; i així totes i cada una. Però ara, vist amb la distància temporal, penso que és veritat, no passa res. Són jugadores, són persones, i després de dos mesos jugant cada tres dies, doncs és normal que hi hagi un dia que les coses no surtin. Ja està. Només que si contra el Lyon juguem així, ens en foten un cabàs, així que és normal que hi hagi una ica de preocupació. I no és ser catastrofista, és ser culer.

Ara bé, que les hagi mig perdonat (a l'espera de veure com juguen demà passat contra l'Atleti), no vol dir que oblidi altres temes que no em van agradar: l'arbitratge, penós. Quina manera de no pitar! I el què penso que és més destacat, el paper de l'entrenador. Va sortir amb el teòric equip titular que jugaria a la final de la Champions. Però si veus que les coses no rutllen, que estan encallades, has de buscar la manera  d'arreglar-ho. Que les noies de la banqueta són les suplents? D'acord, però no perds res donant entrada, i a més demostres que confies en ella. Quan es guanya, s'omplen la boca de les rotacions, de que són un equip de 22, que no es nota si juga una o l'altra... però quan van maldades, aquest discurs queda en no res. En Jonatan no confia. Primer canvi al minut 74! I els altres al 87! Pina, Vicky, les primeres, Ari i Marta les segones... Mmmm... Brugts? Bruna? Dragoni? Estan per les bones i per les dolentes. Crec que en moments com aquest es demostra perquè en Jonatan no va guanyar el premi al millor entrenador.

Bé, oblidem-ho. Esperem que hagi estat un ensurt. Veurem si això ha estat una anècdota i res més.

Finalment, obvio fer cap comentari sobre el tema selecció ecspanyola i la convocatòria de l'Alèxia estan lesionada amb l'excusa de ser la capitana. M'espero a saber com acaba el tema de la seva renovació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada