NORTH BY NORTHWEST

Darrerament sembla que m'estigui acostumant als clàssics. No és ben bé això, però sí és cert que últimament els hi estic donant oportunitats per ser revistos igual que altres pel·lícules en les meves sessions de planxa o sofà. La veritat, poc tenen a envejar a algunes de les pel·lícules modernes. Aquestes estaran més ben fetes, reals, etc. però res pot treure a les antigues el fet de ser especials.

Si fa ben poquet era el torn d'Ernst Lubistch, ara tocava el mestre del suspens, Alfred Hitchcock. Com deia, veure ara les seves pel·lícules tenen el seu punt de ridícul en segons quines escenes d'acció, ja que els mètodes dels anys 50 i 60, res tenen a veure amb els actuals. Però és indiscutible que els seus arguments, girs de guió, idees i trames són esplèndides i de fet, són la llavor de moltes pel·lícules d'avui en dia que encara ara beuen de la seva genialitat.

La Peli en qüestió és "North by northwest", Perseguit per la mort en català i Con la muerte en los talones en castellà. Com d'un malentès qualsevol es desenvolupa tota una història d'intriga. Quina meravella. Els dolents estan buscant un espia. Fan que se'l cridi pels altaveus al mateix moment en què el nostre protagonista, en Cary Grant, demana el telèfon a un dels cambrers. Ja està. A partir d'aquí, l'embolic està servit. La peli té alguns dels moments cinèfils més memorables, com la persecució de l'avió pel camp o també el desenllaç al Mont Rushmore. 

La veritat, he gaudit reveient-la, i a més, he detectat, cosa que no recordava, diàleg còmic en el personatge d'en Cary. En més duna ocasió fa servir la ironia i aconsegueix frases còmiques que si no estàs atent, et passen de llarg. No en posaré exemple perquè tampoc recordo exactament, però quan les vaig sentir, vaig notar aquell "que bona!" al meu cervell. Curiós que una persona tan especial com l'Alfred tingui aquest sentit de l'humor en les seves pelis. Tot un personatge.