GIMNÀS

No sé quina de les dues coses següents és més sorprenent: Que estigui fent per fi una entrada al blog un 4 de febrer (segons Els dies prolífics, és un dels sis dies de l'any en què després de més de 18 anys de blog, no hi havia cap entrada). O que vagi a parlar de la meva tornada al... gimnàs! En el primer cas, no és as gens menys important, ja que té tela que de 366 dies que té l'any (alguns), hi hagi 6 que no hagin tingut cap entrada, quatre d'ells el mes de febrer. El primer ja ha caigut, i espero estar al cas per anar completant els altres tres (8, 9 i és clar, el 29).

Pel què fa a l'altre... uf... La meva relació amb els gimnasos és d'amor-odi. Bé, d'amor no n'hi ha. La qüestió és que ho visc com una cosa necessària per fer, i més amb el cos del qual en soc propietari, però és que fa una mandra de mil dimonis. Durant els anys a Roquetes, disset, la relació va ser inexistent. Des dels temps de Martínez de la Rosa que no hi anava. Per això, el fet de viure ara mateix davant d'un gimnàs... ostres... que complicat és trobar alguna excusa que no sigui el "estar lluny". En dos minuts hi soc, tant per anar com per tornar.

Així, al llarg del primer trimestre vaig assolir la increïble fita d'anar-hi... un cop al mes. Penós. Aquestes tres visites es van centrar en la piscina, esport complet que va bé per tot. Però la cada vegada més propera fita del Barcelona-Montserrat i el poc dolor d'agulletes quan faig les diverses etapes, m'han fet canviar l'activitat i espero que la freqüència. Així, ara em poso a la cinta i vaig caminant ràpid, corrent una estona i també caminar en pujada. Això està bé si: 1) vaig mínim dos cops per setmana (mínim) i 2) vaig augmentant el temps de fer exercici. Cal enfortir les cames i prepara-les el millor possible per l'objectiu Montserrat.

Avui faig l'entrada al blog sobre aquest tema perquè és la primera setmana que aconsegueixo anar dos cops en set dies. No com voldria, ja que han estat un dilluns i un diumenge, però estadísticament compta igual. Per altra banda, en poc més d'un mes, hi he anat cinc vegades, cosa que ja gairebé dobla tot el primer trimestre, demostrant que la intenció hi és. Ara només cal ser més constant. Costa, però ho he de fer.