CARLES

Aquest dimarts passat es van complir 25 anys de la mort d'en Carles Sabater, cantant de Sau i actor de teatre i musicals. A TV3 hi van programar un petit documental que es va gravar fa 15 anys, en motiu del desè aniversari de la mort després d'un concert a Vilafranca del Penedès. En aquest documental, sortien la seva parella, en Pep Sala i altres persones (actors, actrius, músics, periodistes...) que donaven la seva visió de la persona que fou en Carles.

Les imatges, vídeos i cançons que apareixien em van fer pensar en què va representar per a mi. Parlar d'En Cares Sabater vol dir sobretot tres fets importants, i anirem del més important al més anecdòtic.

Sau va ser un dels grups de música en català de finals del80 i principis del 90 que van aconseguir posar la nostra llengua al lloc on li pertoca, demostrant que era possible omplir estadis, palaus, sales amb grups que tenien el català com a idioma. Els 4 del Sant Jordi representaven estils ben diferents però que es complementaven entre sí de manera gairebé mil·limètrica: el rock dels Sopa, el heavy dels Sangtraït, el rock reivindicatiu i gamberro dels Pets, i el pop dels Sau. Les cançons d'aquest duet van impulsar també el fenomen "fan", ja que en Carles Sabater és el què se'n diu un sex symbol català. La qüestió és que les seves cançons són banda sonora de la meva joventut i representen molt per mi i també per molts altres joves que vam trobar per fi el nostre lloc musical al món gràcies a ells. És posar els seus discs i poder cantar de memòria desenes de cançons que repetia constantment en aquella època. Va ser un plaer formar part de la generació de seguidors d'aquest grup. Quantes cançons seves són llegenda musical del nostre país, i que més de trenta anys després, se segueixen cantant... Per alguna cosa serà.

Per altra banda, en Carles va començar sent actor. va tenir més o menys sort en els seus espectacles, però ell va ser fidel a la seva vocació, i entre concert i concert anava fent les seves obres, sèries i també alguna pel·lícula. Però per mi, Carles Sabater és el pirata. La versió del Pirates of Pezance que va fer Dagoll Dagom és una de les obres més divertides que he vist mai; les seves cançons són esplèndides... Al documental, en Bozzo deia que no havia vist millor Frederic que el d'en Carles, i m'ho crec. Hi va posar tot el seu talent, i va ser per mi, una obra reveladora, de les que em van ajudar a veure en el teatre oportunitat educativa a l'escola.

I finalment, l'anècdota. Anant a veure l'obra Memory de l'Àngels Gonyalons, vam coincidir en el teatre d'espectadors amb en Carles i en Pep Sala. a la mitja part, com fan adolescent que era, vam anar a veure si podíem parlar amb ells. D'allà en va sortir un autògraf i uns minuts de parlar amb ells. Era època Sopa estrangera i recordo que els vam demanar que no es passessin al castellà, iens van dir que no ho farien. la veritat, van estar molt amables, sense mostrar-se "divos" ni distants, sinó gent ben normal. 

No sé com li hauria provat la vellesa (al documental comentaven que li feia pànic fer-se gran), però va ser una pèrdua gegant per l'espectacle del país. Gràcies Carles!