I què n'ha sortit de tot plegat? Doncs renoi, aquest cop sí que he d'aplaudir els de Marvel, ara que ja feia temps que comentava que anaven una mica perduts a la deriva. Cinc capítols... sí, cinc! que t'atrapen. Sembla tot molt forçat, però ja estic acostumat que no estan inventant res. Els personatges ja existien als còmics, amb les seves pors i traumes. Els guionistes l'únic que fan és fer-los lloc i enllaçar peces.
M'ha agradat molt. M'ha fet buscar moments per anar veient els capítols. És curiós. La protagonista no és precisament simpàtica. És una assassina una organització criminal, que després de suposadament matar el seu cap, fuig de la ciutat mentre tothom la busca per venjar-se. Es retroba amb la seva família, i allà veiem que és d'ascendència de la tribu choktaw. Les tradicions índies entren en escena, les llegendes i els seus poders que, ara sí, apareixen en la pròpia Maia. És violenta, de les que més (i avisen al principi de cada capítol), però és que ha d'anar així, tampoc hi ha gratuïtat. Els personatges sabent trobar el seu lloc, i la Maia va guanyant interès però no simpaties.
Ha estat una sorpresa perquè sortia de molts rebots com comento al principi d'aquesta entrada, i ha estat molt interessant. A veure si MArve va remuntant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada