OLIVER

Fa només dos dies que en el resum d'entrades de l'any deia que em sorprenia el número tan mínim que hi havia sobre música, però que això no em faria esforçar-me en ella especialment. I va i la primera entrada del nou any, hi té relació directa. I n només amb ella, sinó també amb el teatre, que va fent, però està lluny dels altres temes del blog.

I és que justament el dia que feia aquella entrada, el dia 30, em dirigia al teatre que hi ha a la cúpula de l'Arenas, on resulta que la companyia de l'escola Coco Comín hi representa Oliver Twist. El motiu per anar a veure-la és que justament és aquesta obra la que farem a final de curs amb la classe. Ja és casualitat... Però no podia perdre l'oportunitat d'anar-la a veure per anotar com la plantejaven, què era destacables dins la trama, idees de coreografia... anava més a treballar que no pas a gaudir de l'espectacle.

Que quedi clar que la sensació no és només meva, sinó que una altra persona que l'ha vist em va comentar el mateix: que tampoc ho fem tan malament. Em sap greu per l'esforç que hi ha al darrere, però a mi em va decebre una mica. A nivell de ball, molt bé (a això es dediquen i li donen especial la importància), però a nivell d'estructura de la trama i també interpretatiu, no vaig veure la mateixa qualitat.

M'ha ajusta a tenir clar les cançons que incorporaré a la nostra obra, i alguna altra idea, però... la vaig trobar força simple. L'eliminació del dolent, en Bill Sikes, em va sorprendre. I el final, una resolució atropellada i poc reeixida. El cavaller després de buscar-lo per tot Londres, se'l troba i se l'emporta. Ja no tornen a sortir. No hi ha escena de llagrimeta. Retornen al cau d'en Fagin i repeteixen una cançó ja feta anteriorment (prèviament n'havien repetit una altra). Caram, amb la de cançons que hi ha, fer-ne poques i repetir-ne dues... El tema dansa està bé, però ja es veu que la part vocal no té el mateix estatus.

LA nostra representació serà més rebuscada i complicada (d'entrada, seran força més intèrprets, i això dona molt més joc a la història). És molt fàcil criticar des de fora, ho sé, però què voleu que us digui... no vaig xalar. Segurament si no l'hagués idealitzat per anar a buscar idees, no m'hauria passat. JO em veia sortint d'allà amb una llibreta de notes plena, i no ha estat així. Però bé, endavant amb Oliver i les seves cançons que farem: Food, Consider yourself, Om-pah-pah tenen el lloc assegurat, apart d'haver ja estat utilitzades en altres obres de teatre. La qüestió és quines seran les altres dues entre Pick a pocket or two, I'd do anything, Be back soon i Who will buy.